El dret a la indignació, a causa del descontentament polític i social, no està regulat. Sigui subjectiu o col·lectiu, s'escapa de les normes. Resideix en la intimitat de les persones i en el sentiment de la societat.

Allò que pot regular-se, en tot cas, és la forma pública de manifestar-se si és que té conseqüències greus o distorsionants per al normal funcionament de la vida col·lectiva pacífica i democràtica. No semblava que les múltiples concentracions d'"indignats" d'aquests dies entressin en aquesta categoria de perillós.

Pel que sembla, potser amb més elements de judici, la Junta Electoral Central considera que poden pertorbar el bon desenvolupament de les eleccions del diumenge, i ha declarat il·legals aquestes concentracions i manifestacions durant els dies de reflexió i de votació. Això va en contra de molts pronòstics i desitjos, i és una decisió discutible, literalment legal però possiblement imprudent i de difícil compliment.

Per tant, la màxima instància per vetllar per "la transparència i l'objectivitat del procés electoral i el principi de la igualtat", l'ha prohibit. I ho argumenta, entre altres coses, considerant que demanar el vot "a favor de candidatures concurrents a un procés electoral" i "la invitació a excloure qualsevol d'aquestes candidatures en l'exercici del dret a vot" no és legal, i "excedeix del dret de manifestació" recollit a la Constitució.

Segurament, en aquest cas, la democràcia "formal" s'ha tornat a imposar a la "real", que és la que reclamen, precisament, els milers d'"indignats" concentrats en diferents places espanyoles. No sabem si aquesta decisió servirà per tirar més llenya al foc, un foc que últimament sembla tornar-se més desafiant i potser també menys neutral i cívic que en un principi.

Tingui raó la Junta Electoral Central o la tinguin els més comprensius amb aquest moviment de protesta -almenys aparentment més cívic que polític- la llei hi és per ser complerta. Però el compliment de la llei -no enfrontat amb la prudència- no pot satisfer el "descontentament" generalitzat, ni treure legitimitat a aquells raonablement "indignats".

La veu del carrer ha de ser escoltada i atesa, i ningú ha d'intentar manipular-la ni apropiar-se-la. Al mateix temps que convé fer una crida a acudir a les urnes, ja que les reformes que es demanen també depenen del vot de la majoria de ciutadans.