Devia tenir sis anys i un somni recurrent. Em tocava les celles i s'havien tornat denses, blanques i espesses. No em demaneu com sabia que eren blanques només amb les puntes dels dits, però ho sabia. Havia envellit. En el breu interludi d'unes hores de son la vida, i els seus dies i les nits que em pertocaven, s'havien escolat ben avall i el meu cos es desprenia de la joventut, com si no li interessés, com si tingués delit de les hores aparentment lentes i pausades d'un cos d'edat, viscut. Potser ho va fer que havia mort la besàvia. Potser va ser adonar-se de cop sobte que jo no seria eternament una nena amb trenes, ni la meva àvia una dona gran amb cabells blancs tintats amb blauet d'ampolleta de vidre. Potser ho va fer que quan et cries amb una persona gran sempre convius amb uns quants absents.
El besavi Joan n'era un. Me'n van arribar unes quantes coses. Que no sabia de nedar i que quan era a mar feia el mort. Que cada any convidava un dia la família sencera a menjar llagosta a Salou, perquè era del camí de Barenys, a Vila-seca. Havia arribat a Barcelona amb el segle. També em van explicar que un cop va caure del tercer pis de Can Jorba. Feia de paleta i només es va trencar una cama. Tot això que ara recordo em sembla molt poc. El resum anecdòtic d'una vida llarga. Tot el que en tinc. Ja sé que no és cap consol. Perquè el dolor és el dolor i quan has perdut algú no hi ha qui apagui l'incendi. Però Miquel Pairolí ens ha deixat paraules, llibres, idees. Ens ha deixat la seva manera de veure el món. Cada cop que el llegim, serem com els seus ulls i veurem el món des de la seva mirada. I ja sé que no és consol, però tot el que ha escrit és una obra i una llavor que la cultura acull, com la terra, perquè no deixi mai de germinar.
