Membre d'una saga de "cantaores" gitanos, José Mercé acumula 56 anys donant continuïtat al "cante jondo", reinventant un art al qual ha dedicat 17 discos, que l'han convertit en el principal fenomen que ha generat el flamenc en els últims temps.

Vostè també posaria la mà al foc per Teddy Bautista, com han fet col·legues seus com Sabina o Víctor Manuel?

Sí. Crec i vull creure que Teddy Bautista no té res a veure amb aquest presumpte desviament de fons a la SGAE. Li ha passat el mateix que li pot passar a un president del Govern. Que estigui envoltat de gent que va fent coses incorrectes per aquí no significa que ell faci el mateix o tingui coneixement d'aquests actes. El meu sentiment, és d'incredulitat.

La SGAE és una de les vuit entitats de gestió de drets d'autor que existeixen a Espanya, però ningú discuteix que és la que pitjor imatge té. Ha arribat el seu final?

En la meva opinió té raons per existir, i per molts anys. Entenc que a la SGAE entren molts diners cada any, però gràcies a ella, al seu suport, sempre que es faci des de la veritat i amb la llei, mai no haurem de passar gana. Jo porto des dels tretze anys sent autor. Una altra cosa és que s'hagin de canviar els models de gestió. Espero que tot això s'aclareixi i quan així sigui podrem analitzar el que ha succeït.

Quin paper juga l'estat d'ànim el dia d'un concert?

Mai es canta igual, això és impossible. L'art flamenc és fresc, viu. Una lletra, als deu minuts amb la mateixa cantarella, sempre sonarà diferent.

La declaració com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat ha tornat a posar el flamenc de moda?

La música d'arrel mai està de moda, estarà més baixa o més alta, però mai està de moda perquè és eterna. .

Per què Ruido per al seu últim disc?

Perquè fa falta soroll en aquesta societat, tal com estan les coses. En qualsevol cas, el del disc és un soroll agradable. Musicalment és una joia, una música oberta i molt actual.

Com s'ha aconseguit que els joves d'avui dia, a diferència dels de fa 10 o 15 anys, vagin en massa al flamenc?

Jo hi he posat el meu granet de sorra. S'ha aconseguit apostant per un flamenc obert, quotidià, intel·ligible per als joves, pròxim.

Què li han ensenyat els cantaores antics?

Una màxima de Pastora, del Glòria i de Chacón que intento seguir és que no cal buscar mai l'aplaudiment, sinó cantar de manera natural, fer els cants com són. Ser natural és la cosa més difícil del món. L'efectisme desvirtua el cant.

Com aconsegueix arribar a un públic tan ampli i variat com el seu?

Treballant de veritat, amb el cor. Només així pots fer cabre tota mena de gent al mateix cistell, el del flamenc.

Se sent còmode en el seu paper d'ambaixador del flamenc al món?

Estic al·lucinat. És un premi meravellós (el Premi Internacional FCG d'Arts Escèniques 2011) i per primera vegada recau en un flamenc. Ara he de demostrar que mereixo aquest premi.