La psicòloga Sílvia Congost és especialista en autoestima i depen?dència emocional. Cada cop són més les persones que, tot i saber que la seva parella no els convé -en al?guns casos fins i tot en reben agres?sions- es resisteixen a abandonar-la.

En les relacions de parella existeix la síndrome d'Estocolm?

S'hi podria assimilar. Moltes vegades ens enganxem a la persona per molt malament que ens tracti. Es genera una addicció. Perdem tota perspectiva.

Si una relació ens perjudica, per què no la tallem?

No tenim capacitat per fer-ho. La persona afectada diu: sé que m'estic autodestruint, però sóc incapaç de tallar-ho. Diuen que estimen l'altra persona.

I no és així?

La línia que separa l'amor de la dependència és molt fina. És fàcil de travessar.

Es pot comparar amb l'addicció a la droga?

De fet, la teràpia per solucionar la dependència és molt semblant a la que segueixen els que han de deixar l'addicció a una substància. Inclús existeix la síndrome d'abstinència, igual que la que pateix un drogoaddicte.

Paraules majors...

I en la dependència emocional el malestar és inclús superior.

La literatura està plena del que es diu amour fou...

Estem parlant d'un amor irracional. En general a les persones no se'ns ha ensenyat a racionalitzar l'amor, a pensar si ens convé o no. I el que passa és que simplement ens deixem portar.

Una aventureta externa pot ser una solució al problema?

No (riu). Sol pasar que quan algú està enganxat, atrau una tercera persona. Una persona que té les característiques que no troba en la parella. Però s'acaba ajuntant el malestar per no poder-se desenganxar amb la culpa de l'engany.

Quasi millor que no, doncs...

El còctel és encara més explosiu.

Com es pot saber que una relació és perjudicial?

La persona emocionalment dependent està deixant de ser ella mateixa i ho nota, o percep que l'altra no l'estima, i malgrat tot hi continua. El punt definitiu és quan hi ha pèrdua de la dignitat, com faltes de respecte, insults, etc.

Ho pateixen sobretot dones?

Diria que igual homes que dones, el que passa és que les dones es posen més sovint en tractament i sembla que n'hi hagi més. Pero he tingut homes amb maltractaments psicològics bastant bèsties. Crec que en aquests casos els homes ho passen pitjor.

Hi ha recaigudes, altre cop com en el cas de les drogues o l'alcohol?

Gairebé sempre, en més del 90% de les vegades. Pero és bo, perquè qui recau s'adona de fins a quin punt va enrere. Té més perspectiva perquè ha estat fora

Millor independència que dependència?

Si independència vol dir posar en primer lloc els objectius i el camí d'un mateix, sí. Molt millor.

Està parlant de política?

He, he, no; en això no m'hi fico.