El pensador i escriptor nega que s'estigui vivint una crisi planetària i sosté que qualsevol temps passat

va ser pitjor.

Fer un cant a l'optimisme avui dia... és cosa d'herois o d'il·lusos?

(Riu) És cosa de realistes. (Es posa seriós) Crec que ha jugat en el pessimisme general un paper determinant que s'hagi deixat a la gent tant de temps sense saber l'origen de la crisi. És curiós com s'ha pogut mantenir la idea que la crisi era planetària. Els dèficits d'uns països s'equilibren amb els superàvits d'altres. Uns van molt bé, altres menys bé i uns quants estan sobreendeutats, com Espanya. Fa poc va aparèixer una gotera en el sostre del meu pis. Què vaig fer? Trucar al lampista perquè trobés el motiu d'aquella humitat. I, quan ho vaig saber, vaig donar per resolta la meitat de la crisi. I això és el que li acaba de passar a Espanya.

Es refereix a les eleccions?

Sí, s'ha descobert quina és la raó de la crisi, és el primer requisit per poder abordar-la.

Però aquesta crisi el que ha posat al descobert en el fons no és que la societat està malalta?

No, la societat, en contra del que la gent creu, va a millor. Un gran amic meu que serà premi Nobel, Steve Pinker, demostra que els índexs de violència estan descendint i els d'empatia i solidaritat pujant. El que és indubtable és que qualsevol temps passat va ser pitjor. El passat és un infern (mostra una il·lustració de tortures al segle XVIII). I a això s'hi afegeix el fet insòlit, que només ha ocorregut amb la nostra espècie, que cada dècada augmenta dos anys i mig l'esperança de vida.

Avancem cap a la immortalitat?

Anem cap a la redistribució del treball. Així com el segle XX va ser el de la redistribució de la riquesa, pitjor o millor, el segle XXI serà el de la redistribució del treball.

Vostè proposa endarrerir la jubilació i guanyar aquest temps de descans abans.

Sí, retallar a la meitat la jornada laboral quan un té 30-40 anys i necessita ocupar-se de la seva família, aprofundir en el coneixement, aprendre idiomes, viatjar... El que és evident és que hi ha vida abans de la mort.

La fe religiosa no es basa en el contrari?

La fe? Què és això? La humilitat de la ciència, al contrari del dogma, és constatar que de les mil preguntes sense resposta tenim tres o quatre respostes, la resta està per descobrir i pot ser la fe, la ciència... Jo sempre cito l'anècdota de Laplace. Va descobrir la teoria de l'equilibri permanent dels cossos celestes. Napoleó el va demanar i li va dir "Laplace, m'ha interessat molt la teva teoria, però l'has consultat amb Déu?" I ell va contestar: "No, això no, perquè ja l'he comprovada jo". Però la resta... Nosaltres no anem contra els postulats religiosos. El que fa el mètode positiu és demostrar alguna vegada que aquests postulats eren erronis.

Creu que Internet i les xarxes socials estan propiciant un salt evolutiu?

He viscut aquesta revolució, tinc 75 anys. Els científics creien que érem molt similars als animals i ara diuen que som diferents per les xarxes socials. Suposen un intercanvi tan gran que és el naixement d'una civilització nova. Fruit d'això és la personalització de la medicina. En els últims 10 anys s'ha efectuat la inversió més gran al camp científic mai imaginada, l'estudi del genoma. Ens dirà: "Vostè té tantes possibilitats de patir una o una altra malaltia". Això obliga a repensar totalment les tècniques de prevenció. Hem hagut de descobrir les noves competències que cal fustigar: la capacitat d'atenció dels nens no és que estigui molt baixa, és que com diu la samarreta d'un alumne [de l'expert en educació Marc Prensky, reproduïda en el llibre] "Mom, it is not an attention deficit; it is that i am not interested" (no és falta d'atenció, és que no m'interessa el que m'estàs explicant).

Això encaixa amb l'esperit 15M.

Sí, i treballar cooperativament. I la gestió emocional. Són reformes que haurem d'anar implementant a poc a poc.