És un terme que es defineix com el "conjunt d'éssers intel·ligents amb el medi en el qual viuen" i que conté la paraula Nóos, el nom de l'Institut que havia presidit Iñaki Urdangarín fins que el seu sogre el va enviar ben lluny per tapar el tèrbol negoci que havia muntat. Segur que el gendre empresari dels reis va seguir al peu de la lletra el sentit del significat d'aquest vocable d'origen grec perquè descriu irònicament l'activitat que l'ha portat a ser processat per suposats delictes, entre els quals l'apropiació de fons públics, tràfic d'influències, falsedat documental, frau a l'Administració i blanqueig de capitals. Aquestes acusacions li podrien costar fins a quinze anys de presó.
L'Institut Nóos d'Estudis Estratègics de Patrocini i Mecenatge es definia com a un grup de pensadors (think tank), "experts internacionals en estratègies de patrocini i rendibilització del fet esportiu". Una entitat creada com a empresa sense ànim de lucre es va convertir en la peça fonamental d'un muntatge per entrar en contacte amb ajuntaments i governs autonòmics com el balear i el valencià per firmar contractes milionaris i desviar els beneficis a empreses particulars del duc de Palma, entre les quals es troba la signatura de la seva dona, la infanta Cristina. Per mirar de desvincular el Rei de l'escàndol, la primera decisió ha estat apartar la seva rèplica de la Família Reial del Museu de Cera de Madrid. La gravetat de l'afer és tan gran que els monàrquics estan proclamant la teoria d'una conspiració antimonàrquica per contrarestar el clima de culpabilitat. La Casa del Rei ha aprofitat per anunciar que donarà a conèixer a què destinen els vuit milions d'euros dels Pressupostos Generals de l'Estat, mostrant una urgència ?gairebé ingènua. De tot plegat, en lloc d'una noosfera, la pseudoempresa ha resultat ser una enredoesfera.
