La cantant mallorquina Maria del Mar Bonet ha canviat el micròfon pel davantal, per recuperar records i sobretot receptes de la seva mare en un original llibre, La cuina de mumare.

El 2011 va ser per a vostè un any ple de guardons: el Nacional de Música, el Premi Internacional Cubadisco, el LiberPress i, l'últim, la medalla d'or al mèrit en Belles Arts.

Rebre la medalla va suposar un honor, perquè vaig poder compartir-la amb molta gent que jo admiro, com Amancio Prada o Forges. És una distinció que artísticament significa molt en aquest país, un guardó molt bonic per a qualsevol artista.

Amb quin plat ho va celebrar?

No ho vaig poder celebrar perquè em va agafar una grip terrible amb problemes respiratoris, però si hagués pogut hauria preparat a tots els premiats una coca de verdures i un bon peix al forn. Realment jo cuino poc. Sí ho faig per als meus amics, que és quan gaudeixo. Per a mi faig una cuina molt senzilla, bàsica, de planxa, amanides i coses així.

Va rebre el premi de mans del Rei, la família del qual ara està qüestionada.

Estic impressionada amb tot això. En totes les famílies es cometen errors, però aquesta família és molt coneguda. Aquest tipus de coses es paguen molt cares. Però bé, a mi la família reial... van ser elegits en un moment en el qual hi era Franco. Jo sóc més aviat republicana. M'agrada un altre tipus de política. Crec que aquest país és prou adult com per decidir les coses per ell mateix. Em costa entendre que encara cuegin aquestes famílies reials europees.

A quin polític penjaria una medalla?

Els polítics no hi són per penjar-se medalles. La vida política és difícil, efímera. Els polítics lidien amb unes coses que avui estan molt malament, però també acumulem uns anys en què els polítics no han tingut ?gaire carisma.

Cansada de predicar en defensa de la cultura i la llengua?

Sí, però no és moment de cansar-se'n. Els polítics juguen amb l'afartament de la gent, i abusen del patrimoni, de la cultura, de la llengua... Mai cal demostrar cansament, s'ha de resistir. Estem en una espècie de tornada a èpoques que dius: això sembla el franquisme... d'un analfabetisme il·lustrat, de no saber quina llengua es parla... Els polítics demostren una falta de cultura molt greu, amb els seus atacs a la llengua. Una bogeria.

Es va ennuegar en la victòria de Rajoy?

Era una victòria esperada. Sospito que vénen uns anys molt durs, no tan sols per la figura d'aquest senyor, molt pesada, amb uns errors molt greus, com va ser tot allò del Prestige i les mentides que van dir. No hauríem d'oblidar les mentides que Rajoy va dir per televisió. Tot això tornarà, però bé, és el que ha volgut la gent que va votar.

S'imagina una Europa sense Grècia, un país que porta en el cor i en tantes cançons?

No. Grècia és el bressol de la nostra cultura. Hauríem de treure el millor profit del nostre Mediterrani, amb tota la diversitat de cultures i religions que atresora, i no buscar el que ens separa.