Uns coloms, del mateix color que la pedra, guaiten damunt dels merlets del monestir, uns murs venerables que el temps i les inclemències meteorològiques semblen haver corsecat per sempre. Arrecerades entre el desordre ordenat d'un pati, quatre gallines picotegen a deshora i uns gossos desmaiats de mandra s'ajeuen en una escletxa on cau de ple el sol tebi de gener. Una cortineta blanca de punt amaga discretament l'entrada d'una casa i unes tovalloles penjades d'un estenedor semblen les banderes d'aquest poble a la vora del Fluvià.
Uns nens juguen a pilota en un estret carrer, la seva mare els ha fet abrigar amb un anorac cordat fins a dalt i segurament aviat els cridarà per dinar. Una noia que passa decidida per davant del colmado es mira un cartell on s'ofereixen gambes a granel a 8,90 el quilo. Algú ha aparcat una bicicleta de tres rodes a la plaça, on llueix un esquifit arbre de Nadal adornat amb unes boles de plàstic. Un fotògraf barbut ho retrata mentre se'l miren de reüll uns veïns que es dirigeixen silenciosament cap al dispensari.
Sant Miquel de Fluvià és un poble amb estació de tren. Damunt d'una andana allargassada, la gent espera pacientment els combois de mitjana distància. El temps passa a velocitat ferroviària, mentre els núvols s'entretenen jugant amb la tramuntana. Un senyor assegut en un banc aprofita l'estona per netejar-se les ulleres i un nen acompanyat del seu pare pregunta impacient a quina hora arribaran els Reis Mags. Els Reis, com sempre, arribaran a Sant Miquel amb el tren d'un quart de vuit del vespre.
