Començo a escriure aquesta columna en un dia ple de bones notícies. L'Estat coloca amb èxit lletres del Tresor per finançar el seu deute, la prima de risc baixa i la borsa puja. Qualsevol bona notícia és benvinguda. N'estem desitjosos. I qualsevol millora en el sistema financer és l'avantsala de la millora de l'economia real. Efectivament, perquè es torni a crear feina fa falta que es compleixin moltes condicions. Ha de tornar la liquiditat al sistema, els governs han de facilitar i donar les eines perquè les empreses velles i noves puguin créixer, s'ha de gestionar el diner públic amb cura, els polítics europeus han d'executar els seus compromisos per unir-nos més, etcètera.
Però el més important no és tan econòmic com psicològic. Ens hem de treure de sobre la por, hem de combatre contra aquells que pensen que demà serà pitjor, hem de pensar en positiu. Fa uns dies em passaven casos de persones que, amb situacions professionals molt difícils -acabats d'acomiadar-, han decidit emprendre nous negocis. Han buscat un nínxol de mercat i s'han emocionat amb noves idees. Amb quatre euros, dos amigues han muntat una botiga d'Internet que ven pa. Una altra coneguda, després de trucar a 80.000 portes, ha aconseguit diversos clients als quals assesora en comunicació. I guanya ja més diners que fa uns anys!
Caure en el tòpic que èpoques com aquestes són d'oportunitats pot resultar penós per a qui ho està passant malament. Però tothom té talents per desenvolupar i ?multiplicar, sap fer quelcom, té ?aficions. Si es dirigeixen bé, ?sortirem molt aviat d'aquesta ?situació.
