o ens ha d'importar que hi hagi manifestacions. És sa. Sempre que qui protesti ho faci de forma pacífica, proposi quelcom amb arguments i no impedeixi el dret a treballar de la resta de la gent. Estic segur que entre els milers d'estudiants que es manifestaven a Barcelona hi ha de tot. Estudiants que creuen en els deures, en el treball i l'esforç, que poden estar preocupats per la crisi i el que s'ha fet malament aquests anys. També estic segur que hi ha pseudoestudiants que viuen arrapats a la mamella i que esperen que la societat els arregli tots els problemes via subvencions i el gratis total. Alguns critiquen les retallades, quan en el fons tenen por de la disciplina i l'exigència.
Tots coneixem casos de nois i noies que porten anys fent veure que estudien i repetint cursos. Tenint en compte que estudiar és quasi gratis (les matrícules només representen el 10% del cost), tant li fa. Si s'ho haguessin de pagar de la seva butxaca, molts que ara fan que estudien, ho començareen a fer o es dedicarien a altres oficis.
A la universitat manca meritocràcia a tots els nivells i una relació més directa amb el món real. No tothom té dret a anar a la universitat i seguir-hi. Aquesta no pot ser una fàbrica d'aturats i fracassats. Hi ha d'haver més i millors beques, només per qui ho mereix, i una millor selecció a l'hora de decidir-se a fer la carrera. La universitat no ha de ser un luxe, però sí quelcom molt més seriós i seleccionat del que és ara, on la gent sense recursos que valgui per ser universitari pugui anar-hi amb totes les facilitats, i que aquell que té tots els recursos i hi vol anar per passar l'estona, no ho pugui fer.
