Els votants andalusos i asturians han estat més durs amb Rajoy que els mercats. Els resultats d'un concurs electoral han de mesurar-se amb les expectatives dels participants. Per tant, el PP ha patit un cop important a Andalusia. Ni el més conservador dels sondejos frenava Javier Arenas a la frontera dels 50 diputats, a cinc de la majoria absoluta i afavorit per l'assignació d'escons en cada circumscripció. En política, vèncer és governar. Arenas no ho farà, fet pel qual el client més famós del netejabotes de l'hotel Palace no ha aconseguit el seu objetiu. Tot i això, el focus ha de centrar-se en Rajoy, que fracassa estrepitosament en el primer repte que afronta des de La Moncloa. Els mercats contemplaran amb alarma l'absència de lideratge del president del Govern, en qui no confien ni els votants que li han anunciat el seu suport.

Els sondejos no participen en les elecciones, però el seus artífexs massa humans es van deixar portar per un olfacte molt poc estadístic. Disparaven sense vergonya en vint punts les estimacions de vots al PP, sense una altra justificació que l'ensorrament del PSOE. Oblidaven que Rajoy desgasta més ràpid. Sense esgotar els cent dies protocolaris, el seu mostrari d'arrogància en el càstig fiscal i laboral a les classes mitges li ha passat la primera factura. La seva incontestable majoria parlamentària queda posada en dubte si hagués de sotmétre-la a una actualizació.

Si Andalusia és una dutxa d'aigua freda per a un PP que havia oblidat les importants limitacions de Rajoy, els resultats d'Astúries constitueixen una plantofada en toda regla. Els votants odien els dubtes, i la frivolitat de Cascos en dissoldre la legislatura facilitava el sorpasso dels populars. En el moment més eufòric de sla seva història, s'han quedat estancats. En cansar els ciutadans amb una Contrarreforma social, la dreta ha oblidat la composició del cens. Els retrocessos econòmics causen disgust, les lliçons morals insulten un país més modern que els seus actuals governants.

Griñán ha efectuat una campanya tan grisa com el seu nom indica. S'ha comportat i conformat com el perfecte perdedor. Per tant, la resposta al desastre del PP -de nou, davant el seu poder actual- radica en les actuacions portades a terme des deel 20-N. Es necesitarà més temps per saber si els rumors sobre l'extinció del PSOE eren exagerats. Donat que ahir es tancava un cicle en la peripècia socialista, Zapatero s'acomiada de vostès amb una victòria.

Des de la inactivitat que el caracteritza, Rajoy confiava a mantenir-se en l'hegemonia política, contrapesada pel bombardeig de mals presagis econòmics. Ahir van renéixer els seus problemes domèstics, dies abans d'una vaga general que serà clausurada probablement amb manifestacions massives. No es pot governar d'esquenes als ciutadans, en especial quan totes les enquestes recorden al PP que un percentatge notable d'ells -més de la meitat a Astúries- no votaran mai les sigles populars. Rajoy no sedueix, i la seva única esperança consisteix en el fet que resulta més fàcil aprendre de les derrotes que de les victòries. La lliçó d'ahir ensenya que no va arribar a La Moncloa per mèrits propis.