Les incerteses que genera una possible intervenció de l'economia espanyola i l'escalada de la prima de risc respecte del bo alemany només té una rèplica informativa de nivell similar amb la jornada intersetmanal de la Lliga de futbol. La recta final de la competició ha recuperat l'emoció que semblava reservada per a la Lliga de Campions. Aquesta jornada de lliga i la que ve seran decisives, com ho serà la primera semifinal en la qual el Bayern i el Reial Madrid s'enfrontaran buscant un dels dos llocs en joc per a la gran final de Munic. En el terreny de joc sí que hi ha igualtat entre alemanys i espanyols i, fins i tot, sembla que els pronòstics dels experts són ara més favorables a l'esquadra ibèrica (una autèntica confederació hispanolusa). La possible classificació dels madrilenys podria significar una dosi d'eufòria que ajudés a apujar la moral a la deprimida Espanya, però podria ser també la gota que fes vessar la paciència dels teutons. Podria passar que el suport d'una de les principals multinacionals del sector químic no fos suficient com per fer front a la plantilla més cara del món, finançada amb les constructores que s'han enriquit amb les obres públiques pagades amb fons europeus. En aquest context cal fer una crida a la responsabilitat i fins i tot al patriotisme per evitar les ires germàniques i cal demanar a la plantilla del Madrid que es deixi guanyar. Una cosa ben diferent es l'altra semifinal, entre el Barça i el Chelsea, ja que els anglesos no formen part de la zona euro. En tot cas és comprensible que a algú li resultés difícil de pair la paradoxa d'un enfrontament en territori alemany entre dos clubs de la lliga espanyola, amb els dos jugadors que més cobren del planeta, mentre es discuteix sobre la solvència de la nostra economia.
