El dominic Rafael Aragón va néixer a la província de Burgos, però ja ha passat més temps que enlloc a Nica?ragua, on es va establir el 1979, cosa que significa que les ha vist de tots colors. Es troba a Girona convidat per l'Agenda Llatinoamericana, de la qual va ser el primer editor

"Sandino vive"?

"La lucha sigue" (riu).

Ah sí?

La lluita segueix, però no sé si amb fidelitat a Sandino, tenint en compte que els plantejaments d'aquest contemplaven la independència del país però també un projecte social. Crec que el govern no està essent suficientment fidel a la causa de Sandino.

Per quins motius?

Potser per la crisi mundial. Més que l'econòmica, la crisi de valors, de somnis, d'utopies.

La revolució ja no és el que era?

No és el que era, no. Va ser una revolució popular, amb un plantejament cap a la utopia del socialisme. I no sé cap a on anem ara. Sí que es fan coses positives, però l'esperit de la revolució ja no és el mateix. Va ser una experiència molt forta de valors ètics.

I ara què la caracteritza?

La manca d'una ideologia clara. La derrota electoral dels anys 90 va desorientar molts líders de la revolució, i se'n van distanciar. La gent que hi ha ara al govern no té aquella mística, i quan no hi ha mística s'actua per interessos. Per això la corrupció i l'egoisme estan molt presents al govern actual.

Ha viscut allà la guerra del 79 i després la dels anys 80. Com viu la guerra un religiós?

Religios? (riu). Vaig arribar sis mesos abans de la insurrecció final. I la guerra la vaig viure acompanyant el poble, pensi que els combats eren a la porta de casa i davant nostre l'exèrcit de Somoza va matar 32 nois. Tot el que podia fer era anar amb la Creu Roja de bon matí a recollir cadàvers. Però el sandinisme tenia una frescor imperessionant, tot eren nois joves que deien: volem una nova realitat.

L'Església ha de prendre partit?

Home, és clar! Sempre s'ha de prendre partit, i si algú no en pren, d'altres el prenen per ell. A Nicaragua la revolució era una necessitat, i inclús un sentiment humanista.

Doncs l'Església no es caracteritza per prendre partit, almenys no a favor de les revolucions...

La revolució de Nicaragua no hauria reeixit sense la participació dels cristians. Va ser l'Església qui va començar a conscienciar aquells camperols analfabets que tenien uns drets. D'aquí les grans matances de sacerdots. Ara bé, a partir de Joan Pau II, l'Església s'ha tornat tradicionalista i conservadora.

Tenia raó Kissinger en qualificar Somoza com a "un fill de puta, però és el nostre fill de puta"

És clar que tenia raó, Somoza estava al servei dels interessos dels EUA.

Ha canviat la política exterior dels Estats Units?

Els EUA tenen la mateixa política, però la realitat ha canviat. Avui en lloc de controlar els països amb la força militar, ho fa amb l'economia. Però l'estratègia és la mateixa