"En Tito era un molt bon jugador. No va arribar al primer equip del Barça perquè era una migcampista de qualitat, de molt toc, i en aquella època, en el moment que hauria d'haver fet el salt, hi havia al club massa jugadors semblants a ell. El mateix Guardiola o Luis Milla no el varen deixar jugar al primer equip del Barça". La qualitat futbolística del Tito Vilanova jugador és reconeguda per tothom que el va veure jugar, però la reflexió anterior surt de la boca del primer entrenador que va tenir l'ara nou preparador del Barça.

Ahir, mentre repassava la premsa al centre cívic de Bellcaire, Joan Font recordava l'etapa en què va dirigir els primers passos d'un nen, dels vuit als onze anys, que "ja destacava i portava el joc d'un equip on també hi havia el seu germà gran (Josep) fins que el Figueres se me'l va endur quan era infantil". Font, que manté una molt bona relació amb la família Vilanova i, per exemple, va estar al casament de Tito, ha anat seguint sempre amb atenció la carrera d'un jugador de qui rememora una anècdota sobre el seu primerenc barcelonisme. "Teníem un aleví de molt nivell que va guanyar un torneig, que llavors en deien el Trofeu de l'Amistat, i vam jugar la final contra el Palafrugell. Partit de gran rivalitat i contra un equip que tenia un jugador que destacava per sobre de la resta. Abans de començar el partit li va vaig dir a en Tito, que per la seva capacitat tenia la tendència a anar sempre cap a davant, que no pensés a buscar la porteria contrària i es dediqués a marcar aquell jugador del Palafrugell. No ho va fer, en els primers minuts ja ens havia fet un pal i creat una altra oportunitat. Vam acabar guanyant, després que canviés el marcador del jugador del Palafugell, i quan el final del partit li pregunto a en Tito per què no m'havia fet cas em diu que perquè la seva mare li havia promès comprar-li una camiseta del Barça si marcava un gol aquell dia".

Font, també exalcalde i molts anys gestionant l'Ajuntament al costat del pare del nou tècnic blaugrana, encara recordava fa pocs dies aquest anècdota de la camiseta a Joaquim Vilanova. "Són molt bona gent, tota la família", apuntava ahir un Joan Font que, quan entrenava aquell nen en el tombant entre la dècada dels setanta i dels vuitanta ja tenia clar que estava cridat a fer grans coses en el futbol. "El seu oncle, en Josep Miquel, estava ja molt vinculat al Figueres i ell va marxar cap allà quan era infantil i poc després aniria a Barcelona". Allà, tot i destacar en categories inferiors, no va poder fer el salt al primer equip i va tornar al Figueres "on va fer una gran temporada i amb D'Alessandro d'entrenador varen estar a punt de pujar a Primera". La Unió no va pujar, però Vilanova sí que arribaria a la màxima categoria amb el Celta i desenvoluparia una carrera per una llarga sèrie d'equips -Lleida, Elx, Badajoz...- que Font pot detallar un a un sense dubtar igual com explica els seus primers passos com a tècnic: categories inferiors del Barça, Palafrugell, director tècnic a Figueres i Terrassa fins a reunir-se amb el seu vell amic de La Masia, Pep Guardiola, al Barça B. "Quan va arribar al filial li vaig dir a la seva mare: "veus ja és entrenador del Barça" i ella em va dir que només era el segon. Realment ha acabat sent l'entrenador del primer equip".