Dilluns em vaig quedar muda. Què ho va motivar? La notícia que Urdangarin estudiï declarar-se culpable i digui que tornarà els diners públics manllevats si no va a la presó? O aquella altra que diu que la Generalitat pot posar multes als ciutadans quan passin un peatge i no vulguin pagar per l'espoli continuat i indiscutible que patim i pateix la mateixa Generalitat? O que el ministre de Guindos digui que hem de passar de l'economia del totxo a la del coneixement i paral·lelament les matrícules universitàries s'enfilin fins a graus estratosfèrics? O la visita a l'exposició Del Pirineu a la Pampa que poden veure a Salàs de Pallars? No puc transcriure fil per randa el que, a principis del s. XX, denunciaven els diaris del país, però els pallaresos, arruïnades les collites i les vinyes, demanaven una rebaixa dels impostos estatals que no es va produir. Els escanyaven tant que van haver d'abandonar pobles i viles per començar una nova vida a l'altra banda de l'oceà. Eren milers i el Pallars encara no ha recuperat la població que va tenir. Podria haver-me quedat muda per tot això i per molt més, però confesso que la causa va ser aquesta meteorologia de gintònic, promíscua i festivalera que ens ha dedicat el mes d'abril.
He recuperat la veu, no la calma. Impossible formant part d'un Estat que o bé sembla esquizofrènic o bé ens vol fer parar bojos. Un dels problemes és que la maquinària de govern no sembla tenir per finalitat millorar la vida dels seus súbdits, existeix només per perpetuar-se. Per això va preferir, fa 100 anys, que els pallaresos emigressin en massa abans que rebaixar els impostos, per això ho prefereix encara ara, per això menteix i fa trampes. És l'Estat permanent del malestar, que deia un amic.
