Convidat per la Llibreria Empúries, Joan Marín va fer una xerrada ahir a la Casa de Cultura de Girona per parlar del seu llibre Finanzas para un tonto, que pretén ser una reeducació financera per al dia a dia. Ah, la professió de Marín és prou curiosa: psicoterapeuta financer.
Se li ha assegut molta gent al divan de les finances?
Sí, unes 400 persones.
Divan metafòric, espero.
L'única diferència entre la meva oficina i un banc és que no hi ha una línia groga per esperar torn. Jo prenc un cafè amb la gent i un cop els he diagnosticat el problema recomano un producte. El que no s'entén és que el banc recomani un producte abans que expliquis res.
Quan li expliquen els problemes sol respondre: vostè és tonto?
Sóc més suau, li dic que no té prou informació. Un ignorant no té la informació, i el tonto la té i no en fa res.
Diu vostè que el seu llibre de finances per a un tonto tracta d'un ciutadà normal al nostre país. Tan tontos som?
Mare meva, i tant! Només ha de veure que som el país amb més bancs i asseguradores a peu de carrer; això vol dir que fan negoci a costa nostra.
Quin és l'error més comú que cometem financerament?
No tenir clares les prioritats. Hi ha gent que em diu que no pot estalviar, i està fumant! O gent que s'endeuta per anar de vacances: si no es pot, no s'hi va.
Val la pena hipotecar-se durant 40 anys per tenir un pis en propietat?
No (rotund).
Sempre ens han dit que sí...
Els consells dels nostres pares ja no serveixen. Avui saps que no tindràs feina per a tota la vida ni podràs pagar un pis en 15 anys com abans. Avui la propietat s'ha d'acumular en diners, que és més fàcil de fer i no cal endeutar-se.
Jugar a la loteria és de tontos?
No, el que és de tontos és comptar per viure en el futur amb el que prevegis que et toqui a la loteria. Al final són estadístiques: de tota la gent que hi juga, a quanta coneixes que l'hi hagi tocat?
I obrir un compte corrent en un banc a canvi d'una bateria de cuina?
Això sí que és de tontos, i jo ho he fet (riu). Ho vaig fer fa sis anys.
Per què els nostres diners acaben treballant pel banc i no per nosaltres?
És molt senzill: el banc ens agafa els diners, ens en dóna menys del que puja l'IPC, així que perdem poder adquisitiu. Ell en canvi els dóna a una gestora -sense jugar-se'ls- i en treu força més del que ens en dóna a nosaltres. Qui sigui intel·ligent demanarà diners al banc i els col·locarà on sap que li donaran més interessos que els que pagarà. El préstec més barat que es pot tenir és liquidar al comptat, sense demanar hipoteca.
Si queda clar que els ciutadans som bastant tontos, què són els que ens governen la política i l'economia?
Aquests són uns galtes. Jo diferencio entre responsabilitat i culpa. Els que tenien informació i l'han utilitzat al seu favor, com ha passat amb bancs i polítics, són culpables. Ara bé, el que no tenia la informació tenia la responsabilitat d'informar-se. Molta gent trobava normal que essent mileurista el banc li prestés 250.000 euros.
