Els pagesos de la Tallada sempre han sabut que el temps és relatiu. A la plana empordanesa els dies es compten per capvespres i les hores són només com una mena de picor al clatell. Probablement per aquesta raó, i també per donar un toc de modernitat al poble, des de l'any 1937 un rellotge de la casa J. Fabra presideix el cloquer de l'església.
Les restes d'un castell perduren escampades pel poble i en els patis de les cases hi arrelen les figueres i els avellaners, xiprers de punta estofada i magraners ?xapar?ruts. Els rosers floreixen arrapats als murs i la vinya verge esclata amb pàmpols d'un verd tendre.
A la porta de les cases els testos exhibeixen tota mena de flors que han sobreviscut a les tramuntanades i un gat de tarannà pagesívol es mira passar els estranys i es grata el clatell amb una pota per demostrar a tothom que ell també sap que, a la Tallada, el temps és relatiu.
Cables de tota mena es creuen sobre les teulades, dibuixant fines formes geomètriques que contrasten amb el blau d'un cel xispejat de núvols. En un plafó l'ajuntament anuncia edictes i horaris d'atenció al públic, adverteix dels impostos sobre vehicles de tracció mecànica i les taxes d'escombraries i cementiris del poble i els seus agregats. Uns cartells acolorits anuncien una festa dedicada a la gent gran i una cursa en bicicleta. I també un grup de veïns, a través d'un rètol, demana ajuda per a una campanya d'esterilització dels gats de carrer.
A la Tallada el temps és relatiu, però ni els gats s'escapen de les regulacions d'aquesta època que els ha tocat viure.
