Expocambra, a Girona, acull des de fa pocs dies "Aenvers Girona- Mapes intangibles", un nou programa d'El Bòlit comissariat per Flora Bacquelaine, que pren la cartografia com a mètode d'investigació urbana i el mapa com a instrument de comunicació. Fins la tardor acollirà diverses mostres

Girona temps de Flora?

Ostres, no ho sé, suposo que depèn de si em deixen (riu).

Aenvers? Mapes? Sap que Anvers va ser la capital mundial de la cartografia durant el segle XVI, el de l'imperi espanyol?

Ah sí? Doncs no ho sabia, no ha sigut buscada, la coincidència. Deu ser la sort del principiant. Té la seva lògica, era un port important d'una gran potència marítima.

On és avui l'imperi espanyol?

Uf, l'imperi espanyol, vagi a saber. I això que amb el que ha passat a l'Argentina amb YPF darrerament sembla que n'hi ha que tornen a parlar-ne, de l'imperi espanyol.

Girona té anvers i revers?

Sí, però quan parlo d'anvers i revers no em refereixo a dues cares, sinó a dues mirades diferents: una des de fora i una des de dins, però és la mateixa Girona.

Ha resolt el gran misteri de la humanitat, que és per què un mapa mai es pot tornar a plegar tal com estava?

Sí que ho descobert. Perquè les carteres no són les mateixes. Ni carteres, ni butxaques, ni carpetes són les mateixes. Per tant, el problema som nosaltres, no el pobre mapa (riu).

Reivindica els mapes ara que el GPS n'amenaça l'existència?

És que el GPS també és un mapa. A l'exposició mostrem precisament que un mapa no només és de paper.

Si no tingués mapa, per quin lloc de Girona li agradaria perdre's?

Fora d'ella.

I del món?

També fora. Allò més divertit de perdre's és no saber ni on et trobes.

Com que la terra és rodona, un mapa mai pot ser perfecte al 100%. És una metàfora de la vida?

Evidenment, però no perquè sigui imperfecte sinó perquè admet diferents punts de vista. Això també intentem mostrar-ho a l'exposició. Cada perspectiva té una traducció gràfica i totes són vàlides.

Diu el text de la mostra que aquesta "combina cultura i turisme, art i educació, oci i coneixement". No sap que qui molt abraça, poc estreny?

És veritat, volem abraçar molt. I un cop abraçat, si la gent s'hi sent cridada i respon, ja se n'encarregarà ella d'estrènyer. Això és el que volem aconseguir

També reivindiquen el mapa com a instrument de comunicació. Però la meva experiència diu que és font de conflicte dins la parella.

He, he, millor que un condueixi i l'altre consulti el mapa. De tota manera, la guerra en una parella no deixa de ser un acte comunicatiu.

Parlant de guerres de debò: quantes no n'han causat els mapes!

Els mapes no, més aviat els que els dibuixen.

Existeix el mapa del tresor?

Depèn del tresor que busquis.