Per als que dimecres van voler veure Churchill en les paraules de Mariano Rajoy -en bona mesura els que el van ?aplaudir drets des dels escons populars del Congrés- el missatge churchilià es resumiria en el següent: mai tan pocs van rectificar tant en tan poc temps. O mai abans ?tanta resignació, ni tant sacrifici.

Al mig del naufragi, com en el Titanic, l'orquestra ha pujat a coberta i el capità per fi s'ha dignat a dir a la tripulació que el vaixell s'enfonsa i no hi ha més remei que deixar anar llast. Els passatgers diguem que estan acostumats a aquesta mena d'inquietud, però de desembre a juliol han tingut temps d'adonar-se que el vaixell seguia en mans d'algú obstinat a rebutjar la realitat. Va passar amb Zapatero, negant la crisi, i ha passat fins fa dos dies amb Rajoy i el seu Govern, disposats a immolar-se i a la vegada cantar victòria; ufanosos davant Europa però rumiant la pitjor derrota que ha patit la sobirania espanyola en els últims temps. Encara fa unes hores els ministres deien que les condicions del rescat bancari eren insignificants i el que més ho repetia, Luis de Guindos, està disponible en aquests moments gairebé per portar uns cafetons als alemanys En això consistia la victòria?

No, clar. Les condicions, ni més ni menys que 32, han posat de cap per avall al sector financer. El regulador estatal és més V d'Alemanya que I d'Espanya, i el capità, al mig del naufragi, ha virat el vaixell reconeixent que el rumb estava equivocat. La travessia a partir d'ara serà encara més dura del que podíem arribar a comprendre per mitjà dels titubejos d'un Govern que insistia a abaixar els impostos i els ha apujat, i que va reiterar amb insistència que l'IVA no es tocaria. Doncs sí, l'IVA s'ha tocat: de 18 passa al 21 per cent, mentre que l'impost reduït del valor afegit augmentarà dos punts més. Les prestacions d'atur també es redueixen i els funcionaris es queden sense una paga extra. Contents? No, però és el que hi ha, ha vingut a dir Rajoy.

Mantenir el rumb no era una opció, ho sabien fins i tot els lleons que vigilen l'entrada del palau de la Carrera de San Jerónimo. Per això, el president del Govern i els ministres del seu gabinet es van encomanar una vegada per totes a la realpolitik que dicta Merkel. De les frases del dia més llarg de Rajoy quedarà el pòsit de la impotència que s'ha reconegut que les ordres les dicten altres que el poble no ha elegit però han prestat els diners en unes condicions lleonines. I que, al mateix temps, han exigit nous ajustos per ser més flexibles amb el dèficit de la quarta economia europea, ara tutelada. Ha arribat el moment d'admetre que l'única batalla que aquest país ha guanyat últimament és la de l'estadi olímpic de Kíev, on fa una mica més d'una setmana van jugar un partit de futbol onze contra onze.

Els lleons de Ponzano, que ?guarden les Corts, només es van encomanar de certa alegria quan el primer president nu de la nostra democràcia intervinguda va anunciar la rebaixa d'un vint per cent de la subvenció dels partits. I van somriure irònicament quan va parlar d'aplicar el principi de qui contamina paga.