Vilademuls és l'explícit nom que pren una teranyina atapeïda de llogarrets al costat de muntanya de la carretera Nacional II, entre les deveses del Fluvià i les del Ter, en l'indret imprecís on l'Empordà rampant s'esmuny discretament terra endins i on es ?barregen en el mapa conceptes administratius difusos com ara "Pla de l'Estany" o "Gironès".
Vilafreser, Galliners, Olives, Parets d'Empordà, Sant Esteve de Guialbes, Ollers, Sant Marçal de Quarantella, Terradelles, Orfes, Vilademí, Vilamarí, el Vilar de Terradelles, les Barraques, Estopera, Juïgues, Monells, Perles i Viella, són paraules que et trobes a peu de camí a cada instant, com grana de blat de moro escampada per a gaudi de les gallines.
El sol puntual de cada capvespre reverbera en la pedra dels campanars de les esglesioles i en els murs cansats de les masoveries, una llum que reflecteix colors sorrencs contra un fons de cel tardorenc, que decanta indefectiblement cap un blau ferruginós, carregat de bromes.
Els estrets carrers, flanquejats d'arcs i de portalades, comencen i acaben entre camps de terra vermella, mil vegades rompuda per la rella, i per vells alzinars, on els bolets creixen silenciosament, les falgueres dormen el somni dels segles i les guilles rosses, de llarga cua, s'hi fan l'amagadís.
En la porta d'un armari de la companyia Telefónica algú hi ha clavat un rètol on diu: "Sei il mio sogno", ets el meu somni. Probablement algun veí comprendrà el sentit ocult d'aquest missatge. Mentrestant, a Sant Marçal, una bandera pirata indica que Kan Pons encara resisteix.
