Tot i la creixent secularització de la societat, l'elecció del nou Papa no ha deixat indiferent ningú, incloent els laics. De fet, el primer gran i inesperat titular el va donar el seu predecessor, Benet XVI, quan va anunciar la seva abdicació sense que pràcticament ningú n'estigués al cas. Per això, tot feia pensar que el conclave que havia d'escollir el nou patriarca de l'Església catòlica seria seguit amb gran expectació. I així ha estat: prop de sis mil periodistes acreditats d'arreu del món han seguit l'esdeveniment. Tothom s'ha aventurat a informar-se i informar del procés de selecció del nou Papa com si es tractés d'un espectacle electoral, amb la diferència que el resultat no el donava un recompte de vots dels ciutadans sinó d'una fumata blanca que emanava de la Capella Sixtina. L'interès pel successor de Ratzinger ha estat de tal magnitud que s'han fet apostes i hem conegut més interioritats i anècdotes del conclave que mai. Un cop escollit, el papa Francesc ha sorprès tothom. Començant pel nom que ha triat, el del sant dels pobres i de la senzillesa, i pel sentit de l'humor que impregna el seu discurs clar i simple. Decididament, el cardenal Bergoglio vol abandonar les tradicions absurdes i contradictòries de l'ancestral protocol del Vaticà. Sense esperar a mostrar al món la seva personalitat, ha rebutjat col·locar-se les sabates vermelles i la capa d'ermini que tant li va agradar al seu predecessor. Amb un estil planer que ja apunta cap a una obertura del Vaticà al món, el papa Francesc està començant a escriure la seva pròpia pàgina de la història contemporània. En els seus missatges primerencs, ha convidat els feligresos a caminar fent cadascú el seu propi camí i a no aturar-se. És ben clar que parla espanyol i que ha llegit Machado.
