Abril, abril, fas olor de vida. Creixen flors entre les llambordes i la llum s'allarga com l'esquena estarrufada d'un gat mandrós. Els dies s'esberlen contra la claror del matí, els camps s'omplen de colors fluorescents i el vent escombra la polseguera que havia deixat un hivern que semblava omnipotent.
Abril fa olor de llibre acabat de collir, les roses sembla que neixin en cubells d'aigua i la gent pastura pels carrers amb un somriure de galta a galta, com si la crisi se solucionés en funció de la climatologia, com si a la independència s'hi arribés per la quantitat de banderoles penjades als carrers i, per sobre de tot, com si el Barça hagués de guanyar sempre.
Abril, abril, ets claror d'amors i de records d'esperança: a París els ponts leviten damunt les aigües verdoses del Sena, a Roma els teulats esclaten en mil tonalitats rogenques i a Barcelona el fum dels automòbils es barreja amb l'alè primaveral dels propis i dels forasters, que es fotografien a la cantonada de la Pedrera amb un anhel d'immortalitat.
Al mercat dominen les tonalitats verdes. Abril té gust de maduixot dur, endolcit amb nata ensucrada. Els més agosarats ja es passegen amb màniga curta i els fredelucs porten jersei per si de cas. A les cases encara s'hi nota una fredor enquistada en els racons i la gent obre les finestres per deixar pas a una escalfor amable. Aviat arribarà el sol del mes de maig i els gossos es reservaran els racons d'ombra.
Abril, abril, fas olor de vida, una vida efímera, de crisàlide, entre l'hivern que mor i l'estiu que espera amb ungles afilades.
