si la memòria és la que ens hauria d'impedir repetir els errors l'oblit és el que ens hauria de permetre superar-los. Si hi ha un dret a la memòria hi hauria d'haver un dret a l'oblit. Això és el que reivindica un ciutadà espanyol, fastiguejat que cada cop que es posa el seu nom en un cercador d'Internet surti vinculat a un embargament. L'afectat al·lega que els fets que apareixen a la xarxa estan solucionats i que no tenen actualment cap rellevància i, per això, apel·la al "dret a l'oblit". Inicialment l'Agència Espanyola de Protecció de Dades li va donar la raó i va instar Google a eliminar determinats vincles dels resultats de les seves recerques. Però ara el Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha donat la raó a Google i ha sentenciat que el cercador no és responsable de la informació que processa i afegeix que no existeix cap "dret a l'oblit" tot i que la Unió Europea està tramitant una reforma de la directiva de protecció de dades que inclou explícitament que qualsevol ciutadà pugui demanar que es retiri de la xarxa informació sobre ell. El Tribunal afegeix que actuar en aquest cas seria com practicar la censura sobre la informació que ofereix el cercador. Aquesta sentència és un nou advertiment sobre la importància que cal ser molt conscients sobre la petjada digital que deixem i de la dificultat d'esborrar-la. Cal ser curosos sobre com s'ha de gestionar la informació certa, però molt més encara sobre les dificultats que ens poden generar les difamacions que es puguin escampar a través d'Internet. No és estrany que cada cop hi hagi més empreses dedicades a netejar aquest rastre i millorar la imatge dels seus clients com si fossin un producte. En cap d'aquests casos hi ha una intenció neutra.
