Les relacions entre pares i fills no sempre són fàcils i ni en el millor dels casos estan exemptes d'una empipada o d'una picabaralla puntual. Això sembla que és el que els va passar a una mare i la seva filla de 18 anys. La història no hauria tingut més transcendència si no s'hagués produït dalt d'una barca que navegava prop del cap de Creus. Ja se sap que els llocs reduïts són especialment complicats per a la convivència. Les desavinences van provocar que la filla decidís tirar-se a l'aigua per no discutir-se més i que els pares, un cop van veure que la noia havia arribat a les roques, decidissin que era una bona pensada deixar-la allà per tal que reflexionés i van enfilar cap a port. A les 11 de la nit, després de cinc hores d'haver-la abandonat, els pares van avisar de la desaparició de la filla. Això va provocar que s'activés la recerca de la jove, que va acabar a a quarts de dues de la matinada quan es va saber que era a bord d'un veler, al qual havia demanat auxili des de les roques. No sabem com haurà afectat l'incident la família, però la brometa els sortirà cara ja que hauran de pagar els 1.400€ en que s'han valorat les despeses de l'operació de rescat. Casos com aquest fan evident que va ser un encert passar la factura que suposen les imprudències, però també demostren que és impossible que el legislador prevegi tots els supòsits que pot plantejar l'estupidesa humana. Resulta inquietant que aquestes persones, per exemple, puguin seguir navegant o que puguin tenir qualsevol altre tipus de responsabilitat. Malgrat que res ens garanteix que una cosa així no torni a passar cal tenir present que és l'educació i no les lleis el que més pot influir en el comportament de les persones.
