Sorprèn la fal·lera que molts membres del PP tenen amb el nazisme. Una flaca considerable que ja comença a derivar en epidèmia. Cursa a diversos fronts, amb diferent grau i fins i tot en sentits contraris, que ja és difícil. D'una banda hi ha el sector entestat a dedicar-nos, als catalans, floretes relacionades amb el nazisme. El PP d'Altafulla comparava un acte de l'ANC amb una reunió nazi del temps de Hitler. Juan Carlos Rodríguez Ibarra, ex-president d'Extremadura, equiparava l'estratègia de Mas amb la de Hitler o Mussolini (el murri va preferir silenciar Franco). Jonatan Cobo, del PP de Rubí, es va entretenir fent un muntatge fotogràfic on el president Mas apareixia vestit de general de les SS. En fi, no acabaria mai...
Paral·lelament, quin contrasentit! el flirteig amb el nazisme és a l'ordre del dia. Fa poc apareixia a la plaça de braus de Pinto una pintada que deia "Adolf Hitler tenía razón". Les joves generacions del PP del País Valencià pateixen febrada intensa. Tanta, que els seus homòlegs del PP espanyol els han hagut de picar el crostó. Fins i tot un jove del PP de Sant Cugat deia que haurien de prohibir els partits sobiranistes. Alça Manela! Una es pregunta què els devien explicar els avis a tots aquests, de petits? No em crec que només miressin el Doräemon. Hi ha obsessions de moltes menes. Les obsessions pel feixisme són llampants i cridaneres, però aquests gestos només els acosten a la riba sud de la Mediterrània. Un desert de democràcia. Són anacronies imberbes que deixen ben clar quina feina no s'ha fet des de la Transició. Hi ha col·lectius, persones i partits que sembla que corrin enrere.
