Just a l'entrada de la fira hi ha tot de paradetes, arraulides sota uns tendals, amb llibres de vell. Hi ha gent que busca i remena, el que més agrada als que tenim el vici de llegir. Com que he sentit a parlar tant de la Fira del llibre de Frankfurt, hi entro amb una sensació semblant al primer dia d'universitat: amb un respecte considerable, com aquell que entra en un temple del saber abillat amb espardenyes i amb la bata d'estar per casa. Però, igual com passava a la universitat, ben aviat t'adones que hi ha coses que et semblen sagrades només perquè els que sí que hi havien anat te les volien fer veure així. Qui sap si per donar-se importància. O potser només és cosa teva, que hi has fantasiejat sense mesura. Abans d'entrar veus que fas cua amb els assistents a un concurs de disfresses. Reconeixes els clàssics de Disney i personatges de còmics japonesos. No saps gaire què hi fan, aquí, perquè el que tens al cap són aquelles abrandades discussions que van omplir la premsa del país el 2007, quan la literatura catalana va ser la convidada i hi havia autors que no hi volien anar, d'altres que no s'ho volien perdre i encara d'altres que no es deuen haver empassat el pinyol que no els hi convidessin. Des de la fira estant tot això fa una mica de riure. Enguany el Brasil és el país convidat. Als quioscos i a les llibreries de Frankfurt (n'hi ha a pertot) es poden comprar els seus llibres i els editors podran fer una mica de negoci. Aquelles discussions absurdes sobre qui hi havia d'anar i qui no, ens mesuren i no sortim amb gaire nota. L'important, però, és que als aparadors dels quioscos de l'Estació Central de Frankfurt hi ha el llibre d'en Jaume Cabré, en quantitat. Com dirien els Manel, hem fet un salt. La resta, ximpleries.
