Quan torni a sortir María Dolores de Cospedal dubtant rotundament, quan González Pons ens menteixi directament als ulls i quan Alfonso Alonso reciti l'argumentari, ens preguntarem per què reincideixen en estils que ni els seus es creuen. No és estranya la crisi de direcció en un PSOE expulsat dels governs i amb un secretari general que semblava un cadàver mantingut en gel fins a l'arribada d'un substitut i que s'ha convertit en un zombi telediari. El que admira és la desbandada que s'està produint al PP en el moment de més concentració de poder de la seva història. El govern està assetjat pel seu partit, a causa de la reclusió i de la llibertat. Pel costat de Soto del Real l'any va començar amb l'extresorer Luis Barcenas copejant Lapuerta per la comptabilitat B. Per Bankia seran jutjats un amic (Blesa) i un vicepresident (Rato) d'Aznar. Dels tres vicepresidents de l'Espanya que anava bé, Rajoy és a Moncloa; Rato, al jutjat i Cascos, a Astúries, amb nou partit. Ara deserten del PP els reclutats a través del Ministeri d'Interior en l'ombra i en la llum que van organitzar Mayor Oreja i Aznar quan van convertir les víctimes d'ETA en la seva força de xoc emocional. La seva estratègia de tensió, basada a identificar el dolor amb la raó, no només va afectar ETA. Va simplificar els arguments, va ampliar el significat de la paraula terrorisme i qualsevol matís va quedar sota sospita. No totes les víctimes del terrorisme pensen igual ni actuen sent més víctimes quan menys víctimes hi ha. Arriba la nova força (la nova debilitat del PP) "Vox" i tornen la imatge gastada de Camuñas i la veu ronca de Vidal-Quadras. Fantasmes per al son de Rajoy.
