La reunió d'ahir del consell executiu va marcar la fi oficiosa del curs polític, si tot el que està passant en l'àmbit de la política es pot aturar ni que sigui un moment per tenir un respir. El president Mas va comparèixer després en un context difícil, molt difícil. El procés que impulsa el Govern avança amb dificultats per arribar a bon port en els termes en què ell l'ha plantejat (amb legalitat i acompanyat pel diàleg) però sobretot pel seguit de terratrèmols que s'han succeït a CiU les últimes setmanes, principalment per les dimissions dels secretaris generals de CDC, Oriol Pujol, i de CiU, Josep Antoni Duran i Lleida, i molt especialment per l'esclat del cas Pujol. Malgrat tot plegat, Mas no es va estar de presumir de la solidesa parlamentària que li garanteix l'acord amb ERC i de l'estabilitat que això li dóna a un Govern que manté el full de ruta cap al 9-N. L'objectiu continua sent convocar la consulta i no hi ha cap pla alternatiu, segons Mas, sinó un únic full de ruta que va cremant etapes. Menys clar va ser quan va dir que si no es pot exercir el dret a decidir, s'hauran de prendre "grans decisions", tot i que va deixar entreveure que això podria significar proposar un govern de concentració. A pregunta dels periodistes, Mas va reconèixer que ell ja va mirar ?d'aconse?guir un govern més ampli, amb la inclusió dels republicans, des del principi de la legislatura. Res fa pensar que si llavors ERC no es va voler fer corresponsable de determinades polítiques, això pot canviar ara. Entre les dificultats que haurà de gestionar Mas el proper curs polític hi ha el fet que no ha estat capaç de crear les condicions perquè els objectius que planteja depenguin veritablement d'ell mateix.
