Els comentaris generalitzats d'aquest agost han estat sobretot del temps, del mal temps per ser més exactes, del qual es lamenta molta gent que ha estat de vacances i també el sector turístic que atribueix a les precipitacions i a les baixes temperatures una campanya poc reeixida. Abans que algú surti a explicar-nos la seva particular teoria sobre aquest fet, val la pena recordar que els pronòstics, tots, han fallat. Al juny, l'Agència Estatal de Meteorologia, l'Aemet, va fer públiques les seves previsions trimestrals en les quals deia que hi havia un 45% de probabilitats que aquest fos un estiu més càlid que la mitjana, amb especial incidència de les altes temperatures a l'est de la península i sense cap anomalia destacable pel que fa a les precipitacions. No n'han encertat ni una. Però seria injust assenyalar els tècnics de l'Aemet en solitari. Els experts alemanys de la prestigiosa Universitat de Justus Liebig van anar molt més enllà en afirmar que aquest seria l'estiu i l'any més càlid de la història, però no només a Alemanya o a Europa, sinó a tot el món. Els meteoròlegs alemanys van vaticinar efectes apocalíptics -huracans, inundacions, sequeres i incendis- a tot el planeta amb especial afectació a les zones properes a l'equador a conseqüència d'El Niño. Van arribar a afirmar que la fiabilitat dels seus pronòstics era del 76% i que podien filar tan prim gràcies al coneixement adquirit ja sobre el comportament d'aquest fenomen climatològic. Evidentment que ara fem un primer balanç de la meteorologia a partir de previsions que són climatològiques, però tinguem-ho molt en compte quan s'actua i es legisla a partir d'hipòtesis, per molt científiques que siguin, o de judicis previs.
