El panorama informatiu està polaritzat entre el sobiranisme català amb l'horitzó del 9-N i l'afer de les targetes B dels directius de Caja Madrid. Descartant el primer tema perquè encara en tenim per dies, la revelació de l'ús fraudulent d'unes targetes de crèdit per un total de 15 milions d'euros se suma a la quantitat ingent de casos de corrupció, de la qual tenim notícia gairebé diàriament. La primícia afecta un centenar dels membres del consell d'administració d'una caixa que va ser rescatada per 23.000 milions d'euros. És a dir, amb els diners de tots nosaltres, tinguérem o no vincle amb l'entitat, el govern la va reflotar per transformar-la en un banc, Bankia. Entre els imputats, a més de responsables de l'entitat, hi ha representants de totes les esferes de la vida pública com empresaris i representants dels partits de l'arc parlamentari i dels dos sindicats majoritaris. I han començat a sorgir nous casos de targetes emeses per caixes d'un passat encara recent, susceptibles de ser investigats. Resulta desesperant que fa vint anys Javier Pradera ja escrivia sobre la connexió que hi havia entre corrupció i el sistema democràtic, que ja va proliferar en els inicis de l'aleshores jove democràcia espanyola. Al llibre inèdit, acabat de publicar sota el títol Corrupció i política, es pregunta com és possible que veient la facilitat amb què els càrrecs públics queien en aquests usos, no hàgim frenat la seva pervivència. Dues dècades després, un cop confrontats a l'exasperant seguit de casos de delinqüència política que inunden el nostre escenari polític, el contingut del llibre és d'una actualitat sorprenent i ens esclata als morros com una mina d'efecte retardat.
