S'estan descobrint nombrosos casos de pederàstia en àmbits geogràfics tan distants com Espanya i els EUA. Podríem pensar que moltes de les persones, homes i dones, que s'autoproclamen víctimes d'abusos sexuals anys enrere, de cop i volta han sentit la necessitat d'explicar-ho i denunciar-ho. Després de l'emissió d'un documental que revelava un món de perversions infantils al Hollywood dels anys 70, els nord-americans no acaben de pair les acusacions per violació a l'actor Bill Cosby fetes per l'actriu Barbara Bowman, remuntant-se a trenta anys enrere. El cas ha generat denúncies d'altres actrius que asseguren haver patit abusos per part del famós actor. Les acusacions han ocasionat la rescissió de tots els contractes que tenia sense possibilitat d'acollir-se a la presumpció d'innocència. A les nostres contrades, les denúncies de moment estan centrades en capellans de Granada i Reus. Si els casos destapats als EUA ja han causat sorpresa, les denúncies contra religiosos són més obscenes i provoquen estupefacció. De les declaracions de les víctimes sabem que han hagut de passar força anys per atrevir-se a explicar-ho "perquè no suportaven mantenir el secret que els havia traumatitzat tota la vida". I els imputats neguen els fets davant les escasses evidències que s'han trobat, després d'eliminar les que els podien haver incriminat sense discussió. L'aparença venerable dota de falsa impunitat aquests personatges que intenten mantenir-se amb l'statu quo que els ha emparat sinistrament. Ja és hora que el pes de la llei caigui sobre tothom i prevalgui el sentit de justícia pel bé de la societat i, sobretot, pel de les víctimes.
