Un tema de conversa recurrent entre escriptors, editors i llibreters a les entrevistes de sant Jordi és el mecanisme d'èxit d'un llibre. Tothom que n'escriu o que n'edita voldria ser el centre del famós boca-orella. Sembla que no hi ha res més difícil que arribar-hi. Coincidim que no hi ha fórmules magistrals. En tot cas n'hi ha una que funciona durant un cert temps, o durant uns certs llibres: que l'autor sigui mediàtic, que surti a la tele. Més enllà d'aquesta recepta de broc gros no n'hi ha gaires més. Posar diners en la promoció hi ajuda. Si les grans cadenes tenen el llibre ben col·locat i en piles considerables, el possible lector, a cops d'empassegar-hi, potser l'acaba comprant. Però la matèria de l'èxit de vendes no rau aquí, o no només aquí. La crítica literària tampoc no sembla significar gaire a l'hora de promoure-les, malauradament, tot i que sempre és millor que es parli del llibre. A l'hora d'escriure aquestes ratlles encara no s'han iniciat les travesses sobre quins seran els més venuts d'aquest any, però ja hi ha llibres que apunten maneres. I és que encara queden alguns premis que catapulten autors. I autors que catapulten premis. L'únic ingredient que sembla imprescindible és que el llibre expliqui una història. La que sigui. Hi ha diaris que han engegat un "recomanador". Amb quatre preguntes poden recomanar-li el llibre que ha de regalar. Així de directe. Per la part que em toca, només m'atreviria a fer com cada any: demanar-los que comprin llibres en català. Com canten, a ritme de rumba, Sabor de Gràcia i Txarango "Tot és mentida". I és que els més venuts representen només el 10% de les vendes. Així doncs, gaudim del dia, perquè, peti qui peti, és sensacional.
