Els partits tenen el costum de fer mans i mànigues per presentar com més llistes millor a les eleccions municipals. El nombre de candidatures que s'ha aconseguit tancar és el primer combat que s'estableix entre les formacions per demostrar qui té, suposadament, més musculatura. Però hi ha altres motius pels quals els partits miren de presentar com més candidats millor. Cada vot rebut compta per formar els Consells Comarcals i cada regidor pot ser decisiu per a les Diputacions Provincials. D'altra banda també hi ha diners en joc, ja que la llei electoral preveu que les formacions rebin una quantitat diferent segons el nombre d'electors que els fa confiança. Per tot plegat hi ha formacions que han tornat a aprofitar una possibilitat que ofereix la llei i han farcit les llistes de persones que no estan censades al municipi on es presenten. El PP i el PSC són els que han elaborat més llistes de les anomenades "fantasmes", però aquesta és una pràctica que tothom ha dut a terme en diferent mesura. No sembla gaire enraonat això de presentar algú que no forma part de la comunitat que aspira a representar. Potser sí que caldria exigir que els candidats estiguessin censats al lloc per on es presenten però, ja situats en aquest escenari, també semblaria raonable que en fossin residents. Cada cop hi ha més poblacions -petites algunes i altres de no tant- que tenen alcaldes de cap de setmana. Sempre hi ha qui pot respondre, raonablement, que si és així és perquè la gent els vota. Ben cert. Com als candidats de les llistes fantasmes. El nivell qualitatiu de la nostra democràcia pot estar condicionat per la llei, però està definit pels comportaments. El nostre nivell d'exigència com a electors és l'autèntica mesura del sistema.
