Icada dia ens aixequem i cada dia veiem i vivim experiències noves. Armats amb les mans plenes de sol travessem temps emocionants, descobrim enfilades de gent i personatges anònims. Ningú no pot endevinar què passarà demà, la majoria de vidents estan amagats en les coves, impotents, no s'atreveixen a aventurar res sobre el futur. Veiem amb sorpresa la gran quantitat de tribunals que sobrevolen damunt dels nostres caps amb un encadenat de lleis i prohibicions antigues i també amb noves disposicions redactades al servei d'aquells que no han reivindicat la figura de Lluís Companys. Descobrim que tots som culpables i que es considera un delicte preguntar a la gent. L'astúcia de l'Estat passa per fer caure el pes de la llei damunt dels polítics catalans; poder de caps coronats, militars i funcionaris del registre que té por de les urnes i voldria que tota manifestació fos prohibida, però no s'atreveix a detenir la gent que es manifesta davant dels jutjats. Rabiós remuga. Carrega totes les armes que té; fa guerra bruta i de mica en mica mostra la verdadera cara: por de la democràcia. El guió dels darrers anys és fabulós, conté silencis pregons, girs argumentals vertiginosos i antagonistes de categoria de novel·la de guerra freda. L'acció s'esdevé dins d'un laberint on ressona l'udol d'una bèstia camaleònica de molts braços. En la terra fangosa hi ha sang i llàgrimes, crims, suïcidis i traïdors i en el moment més inesperat apareixen fantasmes, alienígenes i escamots d'àngels i dimonis, el bé i el mal s'escorren com serps en una epopeia argonàutica. I cada dia ens aixequem i cada dia veiem i vivim coses que mai no havíem cregut que veuríem i viuríem.
