L'exèrcit espanyol ha enviat 50 especialistes i uns quants gossos a l'Equador per ajudar en la recerca de persones desaparegudes en el terratrèmol. Hi ha soldats, no només d'Espanya, sinó de països molt diversos en moltes zones del món per garantir la pau i l'estabilitat en llocs on campen el desordre i el terrorisme. El cas d'Afganistan és paradigmàtic. Els cossos d'alta muntanya de les forces de seguretat són els primers que atendran víctimes d'allaus o desaparicions. Els exèrcits tenen especialistes en les lluites antiterroristes, començant per poder fer front al gihadisme. Els ministeris de Defensa dels països democràtics es deien antigament ministeris de Guerra, perquè aquest era el seu principal repte en el segle XIX i començaments del XX. Ara s'haurien de dir de Pau. Perquè el seu principal objectiu és mantenir la pau i garantir la defensa de les llibertats segons el que marquen els objectius polítics. La segona guerra de l'Iraq no va ser un error que existís exèrcit, sinó un error polític. Espero que no tornarà a haver-hi guerres a Occident tal com les hem conegudes. El perill nuclear d'ara és d'un caire diferent al de fa 40 anys. També m'encantaria viure en un món sense armes on tots poguéssim celebrar eternament la pau en paratges bucòlics pastorils. Però, mentre hi hagi qui vulgui sotmetre els altres per la via de la violència, atemptant contra les llibertats i les seves idees, sempre farà falta algú que ens defensi. Interna i externament. La Constitució americana defensa que els seus ciutadans puguin portar armes per poder rebel·lar-se en el cas que un dictador ocupi el poder. Potser no hem d'arribar tan lluny; però faria falta ensenyar i educar una mica més sobre què és un exèrcit i per a què pot servir.
