Quan la França de l'Eurocopa s'encén per pilotes i d'una manera ferotge a Catalunya, el Barça es ven l'ànima en un tracte fet en l'obscuritat de maniobres complexes. La junta directiva aprova un pacte amb la Fiscalia pel cas Neymar, el Barça es declara culpable de delicte fiscal. Assumeix antecedents penals i una multa de 5,5 milions d'euros, de torna s'exoneren els presidents Josep M. Bartomeu i Sandro Rosell. És diu que això representa la renovació de Neymar. Fa temps que costa entendre qualsevol cosa que passi en les envitricollades entranyes del club. Un munt de querelles, sang i fetge i lluites soterrades a l'inframón blaugrana, presidents que desapareixen i d'altres que s'aixequen de les tombes i, arreu, una espessa tenebra instal·lada als passadissos del Camp Nou. Pels vorals de l'estadi cavalquen, disposats a passar comptes, els caps de l'oposició decapitats repetidament. Els cracs desfilen pels tribunals acusats de pertànyer a bandes criminals. Un forat negre. Els culés viuen en un territori d'arenes movedisses i minat per un fabulós "foc amic". Estem acostumats a un equip de luxe i guanyar trofeus al mateix temps que sota la gespa s'hi desenvolupa una extraordinària batalla d'odi, rancor i venjança. Una obra d'èpica fosca i sense moral, tothom sap que en el futbol el fi justifica qualsevol mitjà, ja sigui saludablement ètic, exquisidament immoral o terriblement virtuós; tant s'arregla un sorteig amb boles fredes com es roben jugadors en un ball de diners i mans negres que ningú no entén. Diuen que el pacte ha sigut un mal menor. Qui mesura la qualitat i la intensitat del mal?
