El Tribunal Constitucional o, millor dit, vuit dels seus membres contra tres veus discrepants ha anul·lat la prohibició de les curses de braus a Catalunya al·legant que el Parlament català, que va decretar-ne la prohibició, no és competent en la matèria. La decisió apareix en un moment polític ple de sentències i dictàmens judicials carregats de significats simbòlics. Perquè el fet ?estrany és que al 1991 el Par?lament de les Canàries va aprovar una llei "prohibint la utilització d'animals en baralles, festes i d'altres activitats que comportin el maltractament, crueltat o suplici d'aquests" i el TC ni tan sols la menciona en la sentència. Un greuge comparatiu que dóna força a la multitud que no avala la decisió per no mesurar amb el mateix criteri les diverses comunitats. El PP utilitza els instruments judicials que li són afins, com el TC. La selecció dels magistrats que el compon depèn directament o indirecta del govern; tenim força motius per sospitar de l'escàs nivell de justícia i equanimitat que empara la decisió. En tot plegat s'ensuma un conflicte de símbols identitaris que es pretén resoldre a cop de llei. Una de les causes fonamentals del litigi deriva de la condició de festa nacional de les curses de braus fora de Catalunya amb tota la parafernàlia que l'acompanya. El pasdoble Paquito el Chocolatero marca l'entrada dels toreros a la plaça, els rituals de la tragèdia taurina se succeeixen i el públic demana orelles o cua segons el nivell mortífer de la faena. Se'ns fa molt difícil equiparar una cursa de braus a una festa, però el que encara resulta més grotesc és assumir el concepte nacional, amb el sentit caspós i autoritari que traspua el terme.