l 1989 vam ser conscients que assistíem en directe a uns fets històrics que canviarien per sempre la forma de fer política i la Política en majúscules arreu del món. La caiguda del Mur de Berlín escenificava el final de la Unió Soviètica i els postulats comunistes; l'ajusticiament del matrimoni Ceacescu a Romania era un bon exemple de com la mobilització social, organitzada, actuava contra els excessos corruptes d'un govern que en dècades posteriors han estat clau en les transformacions socials. I les protestes estudiantils de la plaça de Tiananmen a Pequín, que van acabar en una massacre ocultada a la premsa, van ser el detonant dels canvis que s'han anat succeint a la Xina. El 2017 és un any carregat de molts esdeveniments polítics que produiran noves línies de text als llibres d'Història, per revisar alguns conceptes com ara la vertebració política europea entre esquerres i dretes o la necessitat d'un candidat polític que pertanyi a un partit polític robust. Aquests dos paradigmes han saltat pels aires en les eleccions franceses. Els paradigmes polítics històrics s'estan esvaint, donant pas a noves formes de concebre i comunicar la política. El fenomen Macron amb una formació política al darrere, En Marxa, creada el 2016, és similar a Podem o Ciutadans. Són nous models personalistes, amb líders carismàtics, joves, que es mouen bé davant la càmera i que utilitzen un llenguatge planer sense les velles retòriques encotillades dels polítics convencionals. En aquest context, trobem una peça que es fa difícil encabir per l'estaborniment que ha causat la seva elecció com a president. Que un personatge com Donald Trump hagi arribat a la Casa Blanca encara és inexplicable.
