Una nit, Àlex Maruny va entrar a Wallapop amb el nom fictici d'Anna M. Allà es va interessar pels objectes inversemblants que la gent posa a la venda. Després de fer-ho diverses nits, ha recopilat les converses al llibre «Quant en demanes?»
He llegit les converses que tenia de matinada a Wallapop, fent-se passar per possible comprador del que fos. Entre nosaltres: anava col·locat?
No, no, per res, no havia tastat ni l'alcohol ni les drogues. Sí que és veritat que les converses que recullo al llibre són fruit de moltes nits d'insomni. I de molt d'avorriment.
Perdoni, és que hi ha converses del tot surrealistes.
Molt surrealistes. De fet, hi trec la meva vis còmica, que no l'havia ensenyat a ningú. La trec gràcies al personatge de l'Anna M., el meu alter ego.
Ho fa sovint, d'entrar a internet amb nom fictici?
No, ho vaig fer un dia puntualment a Wallapop, intentant vendre quatre coses. No ho aconseguia, i fruit de l'avorriment vaig decidir començar a prendre el pèl a la gent que corria per allà.
No ha provat de fer-ho a les pàgines de contactes?
Encara no, però m'està donant una idea per a un proper llibre.
Com se li va acudir que les seves converses de matinada via internet podien interessar als lectors?
No ho pensava. Però havia guardat les converses i un dia en vaig llegir unes quantes a en Miki Esparbé, l'actor, un bon amic meu. És ell qui em va dir que amb aquell material es podia fer un llibre. Em va presentar la seva editora i un dia, entre cervesa i cervesa, vam decidir tirar el projecte endavant.
Què és el més estrany que va trobar a la venda en les seves nits d'insomni?
A Wallapop es ven de tot, és increïble. Jo tenia unes 150 converses, i vaig triar per al llibre les 26 millors. Fins i tot vaig trobar algú que hi venia un Goya. Vaig voler contactar amb el venedor i no em va respondre. Una pena, perquè hauria sigut un objecte clau, per al llibre.
La gent vol vendre de debò o només vol xerrar una estona?
Depèn. A la meva xicota, per exemple, per Wallapop li tiren molt la canya. Hi ha molta gent que aprofita per lligar.
I a vostè no, tot i entrar-hi amb nom de dona?
No, i m'ha donat una altra idea per a un nou llibre, simular que soc una dona amb ganes de lligar.
Confessi que es va acabar comprant la pell de zebra.
Ja m'agradaria, aquella conversa és de les meves preferides.
Ni la crema antiarrugues?
Tampoc. Això era una senyora que es dedicava a vendre moltíssimes cremes, ja utilitzades. Gairebé noves: els fotia una ditada, les provava i, si no li agradaven, les posava a Wallapop.
Tinc un encàrrec d'altes instàncies: sap si algú ven urnes a Wallapop?
Ostres, no m'hi vaig fixar. Ara quan acabem l'entrevista, ho miraré.
