ebastian Kurz, de 31 anys, acaba de proclamar-se el proper president del govern austríac com a líder del VPO, un partit popular més a la dreta del PP de Rajoy, en col·laboració amb l'ultradretà Partit de la Llibertat, segon. La seva victòria és l'últim triomf de la ultradreta en un país europeu, després de l'ascens d'Alternativa per Alemanya, el partit d'extrema dreta que ha obligat Merkel a donar un cop de timó cap a la radicalització. L'extrema dreta europea avança. Aquestes formacions xenòfobes i euròfobes guanyen suport amb un discurs basat en solucions simples als problemes complexos que atreuen, més enllà de la ideologia, segments de la població que, cansats dels polítics, els partits i les institucions, han vist com les seves condicions de vida empitjoraven. La crisi econòmica, la dels refugiats i el terrorisme islàmic alimenten aquests extremismes que s'aprofiten de la manca de respostes dels partits tradicionals. El retrat robot del votant d'extrema dreta és prou clar: nivells d'educació baixos, vulnerabilitat socioeconòmica i alienació política. Els analistes investiguen per què a Espanya no han proliferat els partits ultraradicals tot comprovant que és un cas inusual d'homogeneïtat ideològica en l'espai de dretes. Els votants de dretes estan a favor del lliure mercat, recelosos de la immigració, amb valors culturals tradicionals i a favor de la unitat d'Espanya. Totes les possibles línies de conflicte estan cobertes sota una única narrativa ideològica i això facilita l'estratègia del PP a l'hora d'atraure un espai molt compacte. Ara cal veure el poder d'aquesta dreta monolítica vers la força de l'independentisme català.
