ranscorregut gairebé un mes des de les eleccions a Catalunya (saldat amb el triomf, en escons, del bloc independentista, tot i el primer lloc dels Ciutadans d' Inés Arrimadas), persisteixen les incògnites sobre com es desenvoluparà la legislatura. Encara s'entreveuen signes del que pot succeir, amb un únic factor imprevisible: el de Carles Puigdemont, guanyador en el sector secessionista i condicionant dels passos dels propers dies.

De moment, ja va pactar amb Marta Rovira, secretària general d'Esquerra Republicana, l'articulació d'una Mesa del Parlament que reflecteixi la majoria de l'independentisme. Més difícil és, en canvi, que es materialitzi el gran objectiu de Puigdemont: ser elegit com a president de la Generalitat per via telemàtica. Per a això (i escoltats els lletrats de la cambra catalana), buscaria forçar el reglament per a una elecció en aquest sentit, cosa que rebutgen l'oposició constitucionalista ... i els seus socis d'ERC, que no desitgen forçar convulsions en aquesta etapa i apareixen com la força moderada dins el secessionisme.

Amb aquest panorama (i davant les pressions d'un sector de l'independentisme, que vol evitar la repetició de les eleccions), una hipòtesi a estudiar és que Puigdemont podria avenir-se a la formació d'un govern «tècnic» (hipòtesi suggerida per l'exconseller i prestigiós economista Andreu Mas-Colell), mentre el lideratge polític-simbòlic de la Generalitat romandria a Brussel·les. Per presidir-lo, entrarien noms com Elsa Artadi, diputada i directora de campanya de Junts per Catalunya, persona de confiança de Puigdemont (i, curiosament, també de Mas-Colell). No obstant això, és aconsellable esperar fins l'últim moment, atesa la imprevisibilitat de moviments a la qual ens té acostumats l'últim president català.