Per què es casa, la gent?

Mmmm... No ho sé, perquè no estic casat. Si de cas, m´hauria de preguntar per què no es casa la gent.

Per què no es casa la gent?

Perquè som savis. Perquè en ser savis, veiem què és el que passa quan et cases. Què ha passat amb els nostres pares, amb els nostres avis... La gent es casa com si es comprés un pis per a tota la vida. I del casori, també et desnonen.

Ja va dir en Perich que el matrimoni sempre acaba malament, perquè mor un dels cònjuges... i a la llarga, també l´altre.

He, he, és que res no acaba bé. Res. Perquè tot és finit, no hi ha res que duri per sempre. Tot s´acaba. I normalment les coses, quan acaben, acaben malament. Perquè acaben.

Com més coneix el seu gos, menys estima la gent?

No. Com més conec el meu gos, més ganes tinc de tenir més gossos. Té catorze anys, estem en la recta final.

Ja ho sap ell?

Jo crec que sí. Des que estem en precari, tenim una relació diferent. Crec que ho sap, sí.

Què és una mare?

És un món. És un món fantàstic. És l´única cosa que no podré ser mai. I per mi és un misteri. I tot el que és un misteri és una font de curiositat, i el que és font de curiositat, per mi és una benedicció.

Per quin motiu hi ha qui organitza reunions familiars, tan bé que s´està tot sol?

Perquè la família és un referent. I el referent s´ha d´encarnar d´alguna manera cada cert temps. És com un far. El far fa una volta i tornes a veure la llum. Cada cert temps has de saber que allò és allà, perquè justifica moltes coses que ets i que fas, fins i tot que somies.

Donen per a molt, aquestes reunions?

Donen per a molts de llibres. El primer ésser humà que va escriure, ho devia fer per fugir d´una reunió familiar.

Falten candidats a presidir Catalunya. Està lliure?

De vegades he pensat què faria si m´ho proposessin.

Què faria si l´hi proposessin?

Ehh... Crec que diria que sí.

I després?

Després fugiria (riu).

L´amor està sobredimensionat?

L´amor està infraconegut. I infrautilitzat. Si no fos així, la vida no seria com és i les coses anirien d´una altra manera.

La literatura, com la política, dona per comprar-se un xalet de 600.000 euros?

La indústria editorial potser sí, però la literatura no. És més, els escriptors no volen xalets així. Almenys jo en faig prou amb una cosa petita. Necessito un espai tancat.

I el pobre gos?

Necessito un espai molt petit per a mi, i un espai molt gran per al meu gos