La diàspora, és a dir, el moviment, migració o dispersió d´un poble lluny del seu territori ancestral, és un fenomen que malauradament s´ha anat repetint al llarg de la història i la presència de comunitats humanes. Són moltes les que s´han documentat i se n´ha estudiat l´origen i les seves conseqüències: diàspora albanesa, menonita, argentina, cherokee, xinesa, gallega, vietnamita, palestina, romaní, sahrauí, tàmil, etc., totes amb les seves fonts de violència, misèria, enfrontaments, pobresa. La diàspora irlandesa de la meitat del segle XIX va ser provocada per una economia arruïnada, la fam i la mort, fins al punt que més de la meitat de la població irlandesa va ­emigrar a altres països principalment a Gran Bretanya i els Estats Units. Amb tot, però, el concepte de diàspora, que comprèn la relació d´una comunitat amb un territori físic i el posterior retorn del poble, està lligat a la religió jueva i, en aquest cas, al primer exili provocat per la destrucció del Temple de Salomó per Nabucodonosor l´any 597 a.C., però molt especialment després de l´enderroc del Segon Temple de Jerusalem l´any 70 de la nostra era amb la repressió de l´exèrcit romà fins arribar finalment a la creació de l´Estat d´Israel l´any 1948.

El proper dissabte, dia 16, es clausurarà al Centro de Exposiciones Arte Canal II de Madrid la magnífica exposició monogràfica itinerant Auschwitz. No hace mucho. No muy lejos, una mostra sense precedents que fa remoure consciències on per primera vegada s´han pogut incorporar imatges, objectes i seqüències filmades procedents dels fons del Museu Estatal Auschwitz-Birkenau, però també de col·leccions públiques i privades, incloses les col·leccions de Yad Vashem, l´Holocaust Memorial Museum d´Estats Units i la Wiener Library. En les seves primeres sales, s´explica l´arribada a Europa dels refugiats jueus que fugien de les violentes persecucions (pogroms) que patien a Rússia, les teories pseudocientífiques que els presentaven com una raça «semítica» inferior, les primeres exclamacions de l´existència d´un «problema jueu» i, com a conseqüència, les veus que demanaven amb urgència una «solució».

Després del dia 16, aquesta exposició viatjarà a un nombre molt limitat de capitals mundials, entre les quals malauradament no hi serà Barcelona però en canvi a Girona, com una mena de complement temàtic, ens quedarà instal·lada al Museu d´Història dels Jueus fins al proper mes de novembre la mostra Diàspores jueves, camins europeus, una producció de la National Library d´Israel a través de la qual el visitant pot copsar la importància del llegat jueu en les societats actuals contemporànies, la vida dels israelites en comunitat a l´exili, els seus sistemes d´autogovern, l´arrelament de les pròpies tradicions amb la barreja de les noves aportacions del país que els acollia i la constatació que algunes famílies conserven encara els noms i patronímics dels temps en què habitaven Catalunya, mantenint un sentiment d´origen hispànic i català, tal és el cas dels Saltiel o els Lobel, o bé dels Gerondi, Barceloní, Tar­raconí o Tortosi, amb referències clares a les ciutats d´on la família era originària. La mostra parla també d´algunes personalitats jueves de rellevància internacional com Franz Kafka, una de les figures més importants de la literatura del segle XX, l´artista Marc Chagall, avantguardista reconegut a tot el món que va deixar obra que fou pintada a Tossa de Mar, Rosalind Elsie Franklin, química anglesa pionera en la recerca de les estructures de l´ADN o Baruch Spinoza, un dels filòsofs racionalistes més importants del segle XVII. Avui, la contribució del judaisme a les arts i les ciències a Europa continua essent molt intensa. Aquesta mostra de Girona ens ho recorda.