Aniol Resclosa, fotògraf de Diari de Girona, va guanyar el premi a la Millor fotografia de premsa en la gala dels Premis Carles Rahola de la Comunicació Local. És la quarta vegada que l'Aniol Resclosa s'endú aquest premi de fotografia

Quatre Raholes! Jo amb una ja n'estaria fart.

He, he, el premi és Carles Rahola. De tota manera, tinc quatre trofeus gràcies a una noia que va trobar pel carrer el primer. Van entrar a robar a casa, i se'l van endur, entre altres objectes. Després el van llençar, una noia el va trobar pel carrer i, com que duia el meu nom, em va localitzar per tornar-me'l.

Això seu amb els Rahola és com en Messi amb les Botes i Pilotes d'Or?

Soc un simple fotògraf que m'he presentat a aquests premis i he tingut sort de guanyar-ne uns quants.

La resta de fotògrafs deixaran de presentar-s'hi?

No ho crec, tenim fotògrafs molt bons, a Girona. Espero que segueixin mostrant la bona feina que fan.

Ben pensat, tampoc no n'hi ha per a tant, avui en dia amb les càmeres digitals, qualsevol fa bones fotos.

Fer fotos és molt fàcil, però fer bones fotos, no. Una imatge es pot captar fins i tot amb un mòbil, ara bé, aconseguir una imatge que arribi a qui la veu és complicat.

Com s'hi va aficionar?

Jo estudiava Magisteri. Em vaig interessar pel disseny multimèdia, per poder-ho aplicar a les classes, i allà vaig descobrir la fotografia. Encara recordo el primer dia que vaig entrar al laboratori, vaig quedar al·lucinat amb aquella foscor i els llums vermells.

No seria un club de carretera?

No és això, però va ser igualment sorprenent. Aquella olor de productes químics, l'atmosfera... I més, el dia que vam posar un full en blanc en un líquid, i d'allà en va sortir una imatge.

Parli'm de la foto guanyadora: tan bon punt la va fer, sabia que era bona?

Es buscava l'arma del crim de Susqueda. Era a Anglès, un dia que estava nevant, tot estava blanc i van aparèixer uns mossos de la científica, amb granota blanca i detectors de metalls. Vaig veure que era un moment quasi màgic, per la blancor i per l'atmosfera una mica boirosa, i... clic.

Quan no treballa i va pel carrer, mira amb ulls de fotògraf?

Sí, crec que sí. Mires i vas pensant «això seria una bona foto».

No és esgotador?

No, però sí que et queda el regust d'haver vist una bona foto quan no portes la càmera. Algunes m'han quedat gravades.

John G. Morris, mític fotògraf i editor, deia que es fixava en l'ordinari en lloc de l'extraordinari.

De les dues coses en pot sortir una bona foto. Però realment, com més senzilla és una foto més impacte sol tenir.

Avui en dia, amb les xarxes i internet, el que no es fotografia no existeix?

Fins i tot li diria que el que no està en vídeo no existeix.

Anem a temes importants: es lliga més fent fotos o tocant la guitarra?

Confio que sigui tocant la guitarra, perquè com sigui fotografiant... Jo fent fotos no he lligat mai.

Doncs de què serveix ser fotògraf?

Quan la gent surt de festa, a lligar, el fotògraf està treballant. A més, és una feina que absorbeix moltes hores.

Què és el que no hauria volgut fotografiar?

Tot i que en vaig treure un bon material, la jornada de l'1-O. Entengui'm, em refereixo a tot el que va passar aquell dia i a la situació on hem arribat, que em sap molt de greu.

Què li hauria agradat fotografiar?

La caiguda del mur de Berlín.