Tots tenim més talent del que sembla?

En tenim moltíssim, és una qüestió d'experiència, el desenvoluparem més o menys en funció de les experiències que tinguem. En qualsevol moment de la nostra vida el cervell pot canviar, pot desenvolupar determinades àrees, si bé el cervell d'un nen o un adolescent és molt més flexible. Als adults, els canvis els costen molt més.

Els adults ja tenim hàbits adquirits?

Hi ha el cas d'un adult a qui se li van fer uns canvis a la bicicleta, i va trigar sis mesos a adaptar-se. Després ho va provar amb el seu fill petit, i li va costar quinze dies.

Què amaga el nostre cervell?

Fins fa només dues dècades, el cervell era el gran desconegut. Quan jo vaig estudiar, a la universitat ens explicaven coses que s'han demostrat totalment incorrectes.

Per exemple?

Que a partir de l'edat adulta, les neurones no feien més que morir i anàvem perdent capacitats. Ara sabem que no és cert, que existeix la neurogènesi, que al llarg de la nostra vida generem noves neurones.

Anàvem millor quan no estàvem tan connectats al món?

Depèn de com ho gestionem. Les noves tecnologies ens ajuden, fins i tot podem donar ordres des del cervell a un robot. Per tant, hi ha una part positiva. Però hi ha una altra part no tan positiva, passar moltes hores connectats a les xarxes socials ens fa molt més infeliços, al revés del que es pensa. Tancar totes aquestes connexions de tant en tant és molt important pel cervell, que funciona millor quan no ha d'estar pendent de mil inputs alhora, això ens crea malestar i estrès. La tecnologia ajuda, però s'ha de saber gestionar.

Què és la felicitat?

Hi ha una felicitat efímera, com la de disfrutar dels amics, d'un sopar agradable, etc. Però n'hi ha una a més llarg termini que ens la dona una vida en què hi ha propòsit i sentit, inclús en moments difícils.

Quin propòsit i quin sentit?

El propòsit i el sentit de la felicitat té a veure amb fer coses desinteressadament pels altres i també en desenvolupar aquelles coses per les quals tenim habilitats naturals.

Estava preparat el nostre cervell per la situació que estem vivint?

Quan un esdeveniment advers no s'elimina, es produeix estrès crònic. L'estrès encara està present i la resiliència determina en quina mesura es podrà superar aquest esdeveniment i no fer implosió, descompensant. Hi ha persones que poden estar vivint la covid-19 i les seves conseqüències d'aquesta manera, i estan instal·lats en un estrès crònic. Per compensar-ho, és fonamental l'equilibri dels ritmes de benestar que són fer exercici, una nutrició adequada i que el cicle son-vigília siguin correctes. Són com amortidors per la resiliència.

En general, com ho estem vivint?

El que està passant actualment es viu com una gran amenaça, i per al cervell evitar amenaces és de quatre a sis vegades més important que maximitzar recompenses. Això és així perquè inherentment tenim por, i a una amenaça, si no li fem cas, pot matar-nos! En canvi, si una recompensa se'ns escapa, doncs bé, segur que podrem aconseguir una altra recompensa.

Sortirem diferents de tot això?

Cal tenir en compte que no retornem de tornada a l'estat original en què estàvem abans de l'esdeveniment advers, encara que l'estressor hagi passat. Som éssers humans, així que aprenem d'aquests esdeveniments.