L'epidèmia de coronavirus, ja sigui pels dies de confinament o per la incertesa i ansietat que produeix, ha disparat el nombre de persones que han iniciat cursos de meditació i mindfulness, molts telemàtics, a la recerca de salvaguardar la seva salut mental d'aquesta crisi sanitària, econòmica i social. El Centre de Meditació Kadampa Mahakaruna de Barcelona, ?una entitat sense ànim de lucre, ha vist com gairebé mil llars, una xifra inusual, s'han connectat a les seves sessions pràctiques durant la pandèmia. «La meditació s'ha popularitzat durant els mesos de confinament», reconeix Natalia Jurado, de 33 anys, instructora de meditació guiada en aquest centre de meditació d'inspiració budista, i que medita des de fa set anys.

«Personalment també m'ha servit per suportar la situació i fins i tot familiars i amics també han fet el pas per començar a meditar», explica la instructora, que es mostra sorpresa per l'èxit de la meditació durant el confinament».

Laura Tortosa, de 34 anys, és una de les persones que van començar a meditar just quan es va decretar el confinament domiciliari i ha assistit a la docència en línia fins a l'actualitat. «Vaig començar amb dues classes presencials abans del confinament i era una mica escèptica al principi, però al cap de poques setmanes vaig notar que dormia millor, menjava bé i controlava l'ansietat que patia», confessa Tortosa, que es mostra satisfeta per haver-se iniciat en aquesta disciplina que interioritza els pensaments.

Una de les pràctiques més popularitzades ha estat el mindfulness, una doctrina creada pel biòleg molecular nord-americà Jon Kabat-Zin que es basa en «ser conscient del present i abandonar pensaments que no entrin en aquest moment».

«Mindfulness és una part de la meditació que concretament fa referència a la retentiva mental, la funció és no oblidar un objecte que ja ha estat comprès. En no oblidar-ho es manté el continu de la cognició mental i el pensament segueix en el present», segons Jurado.

La professora explica que la meditació requereix un estudi previ sobre les emocions amb una aproximació filosòfica sobre el comportament i diferents interpretacions sempre enfocades a corregir actituds nocives per a la salut mental de les persones. Posteriorment entra l'acte de meditar, amb l'anàlisi anterior s'aplica el coneixement estudiat per corregir actituds o pensaments nocius i així aconseguir benestar emocional i equilibrat.

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) aconsella la meditació per fer front a sentiments que puguin desestabilitzar la ment i afirma que la seva pràctica diària pot resultar positiva per aconseguir benestar emocional en temps de crisi. «L'estabilitat és un dels beneficis de la meditació perquè no depens de ningú, permets tenir desitjos que et fan infeliç i acceptes la realitat per ser feliç», afirma Tortosa sobre la meditació que ha començat a exercitar durant la pandèmia.