Estic davant d'una autèntica fatxa i botiflera?

En aquests moments que et diguin això quasi és per estar contenta. S'ha convertit en un qualificatiu positiu?

Jo diria que sí.

Fins ara em molestava que m'ho diguessin. Però si l'únic que pretenen és insultar, la cosa és fàcil: si et diuen «feixista!», tu respons: «Cabró!» (riu).

Diuen que l'europarlament és un cementiri d'elefants. En va veure gaires?

En té la fama. D'alguna manera deu ser el lloc on van a parar alguns polítics que ja han fet la seva carrera. Però jo vaig formar part de dos partits nous, així que la visió que tinc és de gent nova, amb molts projectes i amb tot per fer.

Va crear a Brussel·les un fòrum de ciència i humanisme. Això avui no interessa a ningú, tan il·lusa és?

Fa molt que penso que la discussió que tingui a veure amb les emocions i la subjectivitat està destinada al fracàs. L'única manera d'entendre'ns és discutint sobre coses objectives, sobre fets, amb la raó. Si a més la discussió subjectiva és manipulada pel nacionalisme -que és el que va passar-, encara es fa més necessari un enfocament des de la ciència, la raó i l'humanisme. El mètode científic és més important que mai, o no ens entendrem.

El nou puritanisme és d'esquerres?

Evidentment. Des que va caure el mur de Berlín, l'esquerra va trobar noves banderes en temes identitaris, de minories, etc. Fan propostes inviables, bullshit, que diuen els americans. Per això l'esquerra ens ha perdut a molts, per fer propostes que no van enlloc i sense sentit.

La política entra en àmbits científics?

Tots aquests debats del sexe, el gènere, etc, amb tanta gent darrere que viu del cuento, demanen a crits un debat científic i humanístic.

Humanístic també?

Humanisme en el sentit d'estendre la solidaritat humana a cada cop més gent. Que és el contrari que fa l'independentisme. Teníem un espai funcionant més o menys amb 45 milions i ens diuen «ara hem de tornar als 7,5 milions». Per una societat, això és una pèrdua devastadora.

Què pensa Europa dels nacionalismes?

Els nacionalismes i les desgràcies que van portar durant el segle XX són el que va dur a la creació de la UE. Així que és normal que els vegin amb desconfiança. El que vaig descobrir només d'arribar al Parlament va ser que estaven absolutament farts del debat entre espanyolistes i independentistes. O sigui que, imagini quan el 2017 va començar tot l'afer.

Però bé hi va haver debat.

La Generalitat s'havia bellugat molt, i molt bé. I el Govern espanyol -del PSOE o del PP-, en canvi, molt malament, amb molta innocència i ingenuïtat.

Mas-Colell acaba d'adonar-se que la independència no era possible.

Així, quan hi donaven suport, ens estaven prenent el pèl? Perquè un senyor intel·ligent com ell, ho veuria llavors igual que ara. El que passa és que molta gent se n'ha aprofitat, hi ha vist un nínxol de negoci. I d'altres que s'han deixat prendre el pèl en nom de la pàtria. Han fet molt mal a Catalunya, no és un error polític que un pugui disculpar, han sigut anys d'engany.I els efectes seguiran durant temps.

A Europa tenen Puigdemont per un híbrid de Braveheart i Gandhi?

(Riallada) Allà hi ha molts partits, i sempre n'hi haurà que donin suport a idees estrafolàries. En Puigdemont té el suport dels frikis que sempre s'apunten a coses que no van enlloc. Però la majoria de diputats el que volen és treballar pel progrés i la societat, i aquests tenen molt clar quin tipus de polític és un fulano com en Puigdemont. Molts llacets grocs i cartells de «Free Junqueras», però la gent cada vegada en passa més.

Això li haig de preguntar abans d'acabar: Albert Rivera és de fiar?

Home, jo no el consideraria una persona de què algú es pugui fiar. Però bé, ara el PP obre les portes a una sèrie de gent que va destruir el seu propi partit... ja s'ho trobaran. Amb l'experiència del que ja han fet amb un partit, si jo fos el PP tindria una mica de por.