«Només podrem afrontar la pujada del lloguer amb parcs d'habitatges públics»

Les dades oficials tancades de Catalunya només les tenim fins al tercer trimestre de l'any 2017, l'única ocasió en què s'han exposat els preus de l'habitatge a Catalunya del mes d'octubre ho ha fet el ministre espanyol, el senyor Iñigo de la Serna, amb una clara intencionalitat política. Des del Col·legi API de Girona el que constatem és que l'evolució dels preus segueix amb increments anuals positius i constants. Ja ens hem trobat dins aquests darrers tretze trimestres amb variacions puntuals inferiors en creixement a d'altres de trimestres anteriors, però en cap cas negatius. La darrera variació negativa dels preus de l'habitatge correspondria al primer trimestre de l'any 2014.

No té res a veure la situació política que viu Catalunya?

A data d'avui, amb les dades a la mà, hem de dir que no. Ho podrem matisar racionalment quan tinguem les dades de variació del nombre de compravendes tancada a finals del present any. Aquesta dada serà essencial per respondre amb més seguretat.

Com està afectant la crisi política en el sector immobiliari?

La situació política està afectant en tots els àmbits, i el sector immobiliari no és una excepció. En general, ens trobem amb més influències negatives en inversions estrangeres o en segones residències, que no pas en inversions nacionals o en primeres residències.

A les comarques gironines, durant els sis primers mesos d'aquest any, es van registrar un total de 4.542 compres d'habitatges de segona mà, enfront dels 803 habitatges nous. Poca obra nova, a què es deu?

La proporcionalitat de la dada esmentada pot semblar insuficient, però està evolucionant positivament. Vam acabar l'any anterior amb un percentatge del 13,87% de les compres d'habitatge que eren d'obra nova, i a finals d'aquest tercer trimestre del 2017, l'obra nova ja és del 15,51% respecte al total. És un creixement lent, però constant. Si desgranem la seva tipologia, un 73% d'aquesta obra nova són pisos i apartaments, i la resta són habitatges unifamiliars. Veurem com s'anirà evolucionant cap a una obra nova més enfocada a edificis plurifamiliars que a unifamiliars.

L'evolució del nombre de compravendes respecte a fa un any, a nivell de les comarques gironines, ha pujat un 20,50%, i a la ciutat de Girona, un 31,10%. S'espera que aquestes dades continuïn en creixement?

Sí, s'espera un creixement del nombre de compravendes amb números absoluts, però no creiem que ho sigui en percentatge. De fet, amb les dades tancades en el tercer trimestre, portem 1.049 compravendes de més que l'any passat, però el percentatge es queda en un 15,18% en l'àmbit de les comarques gironines.

Els bancs tornen a concedir hipoteques, és aquesta una de les raons del creixement de la compravenda d'habitatges?

Aquest és un factor important, igual que el creixement de l'economia en termes generals i als índexs de confiança, i sens dubte als tipus d'interès existents.

També augmenten els preus del lloguer. A Catalunya els valors estan per damunt dels màxims que es van aconseguir el 2007, abans de l'esclat de la crisi econòmica.

Sens dubte això significa que tenim una oferta de lloguer sensiblement massa baixa, que no pot atendre la demanda existent. Aquest desequilibri està comportant l'alça de les rendes d'arrendament noves d'habitatge.

Com es pot posar fre a aquesta situació?

A curt termini, només es pot solucionar incentivant els propietaris perquè posin més habitatges en el mercat de lloguer, sobretot amb polítiques fiscals i de seguretat jurídica. A mitjà termini, caldria una rectificació de la llei d'arrendament que allargués el període mínim dels contractes, així com polítiques locals d'habitatge on es demostri que hi ha una demanda real i acreditada. I a més llarg termini, aconseguir un autèntic parc públic d'habitatges per part de l'administració, i fer plans d'habitatge que incentivin la creació de promocions públiques i privades destinades al lloguer. En el que som molt crítics és que s'intenti per part d'algunes administracions que s'afronti el problema amb intervenció del mercat lliure, traspassant el problema a la propietat privada. Només podrem afrontar-ho amb garanties si ens dotem d'un parc d'habitatges públics, tal com han fet altres economies europees.

Un dels grups més afectats d'aquest increment del lloguer són els joves. Com se'ls hauria d'ajudar a poder emancipar-se?

Aconseguint que tinguin oportunitats i estabilitat laboral. Es poden fer polítiques de rendes mínimes garantides, o de polítiques d'habitatge protegit, però sempre serà insuficient si no surten amb capacitat d'afrontar el mercat lliure al cap d'un temps.

Centrant-nos ara en el sector immobiliari, com les noves tecnologies i internet han canviat el model de fer negoci?

Els professionals immobiliaris estan potenciant l'aplicació de les noves tecnologies en el sector, i avui en dia, és impensable un agent immobiliari sense presència a internet. En aquest sentit, la presència en les xarxes socials està fent que s'arribi a un nombre més alt d'usuaris i més directament. El que ens ha de permetre és que la informació arribi a l'usuari final, amb més transparència i qualitat. En definitiva, que aporti un valor afegit, i la tecnologia ens ho facilita. Tot i això, el que mai es podrà substituir és el tracte humà d'un agent immobiliari, on la confiança i la professionalitat és el factor clau.

Quins mecanismes estan tirant endavant les immobiliàries per apropar-se més al client i satisfer les seves demandes?

Cada cop s'evoluciona més a donar un servei personalitzat, on l'important és el client comprador i no tant el producte de per si. Treballar en aquest sentit comporta un grau més alt de compromís per part de l'agent immobiliari, i estar més format i disposar de les eines que puguin satisfer la demanda del client. Això seria impensable sense establir xarxes de col·laboració entre diferents professionals o agències immobiliàries. Des del col·lectiu API ja fa temps que s'està donant suport a què es creïn agrupacions immobiliàries, per poder donar més bon servei tant al client venedor com al comprador. Els resultats de les agrupacions ja existents, com són les diferents APIALIES de la província de Girona, ja ho estan demostrant.