La Natalia (nom fictici) és jove, treballa com a comercial en una empresa de telefonia que li dona per pagar-se les seves despeses, i des de fa mesos, també té un compte a OnlyFans (un servei de subscripció de contingut fonamentalment sexual). Va començar el dia que les seves ganes per sumar-se a un viatge que feien unes amigues eren majors que els diners que tenia a la butxaca. Va ser molt fàcil, unes fotos pujades de to i algun àudio per excitar sexualment a l'usuari que ho havia demanat, i els diners ja estaven disponibles al seu compte. Un amic de la seva família l'havia vist a la plataforma i es va oferir a costejar-li el viatge a canvi de veure el seu cos i sentir-la dirigir-se a ell de manera estimulant.
La Natalia va poder fer el viatge i es va adonar que, actuant així, podria fer i tenir moltes més coses a les quals, fins a aquell moment, no tenia accés. Malgrat la seva joventut, se sent empoderada i diu, amb un cert orgull, que al final el problema és d'ells per ser estúpids. Per això ella se'n pot aprofitar, com ho va fer amb l'amic del seu pare. “En realitat és la deshumanització de la dona a través de la mercantilització del seu cos, però moltes d'elles entenen que els dona control i veuen positiu l'ús del capital eròtic”, explica l'experta en gènere Priscil·la Retamozo.
Per a la Priscil·la, l'explicació per la qual hi ha noies universitàries i treballadores que es fiquen en aquest dens món dels continguts per a adults, té a veure amb la manera en la qual s'autoperceben les dones. “Hi ha una exigència extrema sobre els cossos que la televisió i les xarxes socials fomenten. A més, es naturalitza la violència sexual contra elles, en gran manera pel consum de pornografia entre els joves”, explica.
Així, aquestes noies es mouen diàriament entre la prostitució i l'exhibicionisme. Retamozo, que treballa directament amb adolescents i joves per tota Galícia per educar-los en igualtat, diu que no hi ha un perfil definit de noia que entra a OnlyFans. No obstant això, detecta dues situacions en elles que semblen repetir-se amb freqüència: sol haver-hi algun conflicte amb el seu cos (trastorn alimentari, per exemple) i moltes han viscut prèviament actes de violència sexual en diferents nivells que han normalitzat.
“Moltes són situacions com sortir de festa i que un amic la porti al seu garatge per tenir sexe. Ella, al final, accedeix per vergonya, per no semblar petita o perquè ell no s'enfadi”, explica l'experta i també recorda que la majoria no es troba en una situació de necessitat econòmica de base.
El pas previ per a moltes noies ‘normals’ abans de donar-se d'alta a OnlyFans és buscar pàgines on es venen calces usades o imatges de peus, segons assegura Retamozo. L'experta explica també que es tracta d'una manera d'acostar-se a un món que no els resulta del tot aliè. "Ho tenen tan interioritzat, que fins i tot els fa gràcia que a algú li pugui interessar la seva roba interior usada", diu.
Els qui coneixen personalment a alguna de les noies que té canal, reconeixen que el seu caràcter sempre va ser atrevit i que ja les seves fotos a les xarxes socials solien ser suggeridores per sobre de la mitjana. Però més enllà d'això, el que destaquen els seus amics com de fàcil queden corpreses pels ‘diners fàcils’.
"Ara només viu d'OnlyFans"
La Lara (tampoc és el seu nom real) és gallega i ara viu a Madrid. Va començar perquè necessitava diners per fer un màster i fins a aquell moment treballava a sanitat. La idea era estalviar amb el que guanyés per compartir les seves fotos a OnlyFans, però els diners que necessitava els va aconseguir en tot just tres setmanes així que va poder matricular-se en el seu curs a la capital. La rapidesa amb la qual feia diners a la plataforma la va animar a compartir continguts cada vegada més explícits, fins que va arribar a practicar sexe amb altres persones. OnlyFans va decidir que no podia permetre aquestes pràctiques amb persones alienes a la plataforma.
Així que, per mantenir el nivell d'ingressos, Lara va decidir que en lloc de deixar que la veiessin al llit amb esporàdics (que es prestaven amb consentiment), ho hauria de fer amb ‘companys’ de la xarxa social. “Ara només viu d'això”, diu un antic amic. Guanya tants diners que el que més li preocupa és com pagarà a Hisenda (és autònoma). No obstant això, no li impressiona que els seus amics o persones pròximes a la seva família (homes grans) la puguin veure. Ella ho sap perquè la plataforma li permet saber quins usuaris han consumit els seus continguts, tot i que no s'hagin posat en contacte directe amb ella.
No és prostitució, però la plataforma permet cobrar per veure i escoltar sexe explícit (l'empresa té seu a Londres i el seu negoci estès per Europa, tècnicament ha de cenyir-se a la normativa comunitària, però d'alguna manera sorteja la qüestió de la prostitució). Els usuaris (principalment homes) han de registrar-se amb targeta de crèdit, l'usin o no per ‘comprar’ continguts (o per donar-li una ‘propina’) a la noia que genera els continguts sexuals. Les subscripcions al canal d'una noia ronden entre els 5 i 20 euros mensuals, però n'hi ha de fins a 45 euros.
