El renaixement i el viatge al centre del món de Dalí

El 27 d'agost de 1965 va fer l'expedició triomfal entre Ceret i Perpinyà

28.08.2015 | 07:21
El renaixement i el viatge al centre del món de Dalí

Avui fa 50 anys d'un dels actes més simbòlics protagonitzats pel geni empordanès, Salvador Dalí. Un viatge que es va iniciar a Cadaqués i el va dur fins a Ceret, capital del cubisme, on el surrealista Dalí va tornar a néixer en un ritual sense precedents. Perpinyà va cloure el trajecte amb arribada a l'estació de tren que va qualificar com el «centre del món»

Dalí, el geni empordanès, avessat a l'espectacle i a la grandiloqüències no només es va convertir en un dels pintors amb més renom del món sinó que, a més, va tenir el «privilegi» de nèixer dues vegades. Era en un dia com avui, un 27 d'agost, de fa 50 anys en un acte planificat fins a l'últim detall feia un any. L'artista va sortir del seu Portlligat acompanyat de la seva eterna inspiració, Gala, per emprendre el que es va acabar anomenant el viatge triomfal cap al centre del Món. O el que és el mateix: l'estació de tren de Perpinyà. En l'expedició, que va unir Ceret i la ciutat francesa, Dalí va oferir un espectacle sense precedents protagonitzant una «resurrecció» en el cos d'una nena. Corria l'any 1965 i avui Perpinyà celebra l'efemèride amb una recreació d'aquell dia.

Els diaris de l'època diuen que a Perpinyà el van rebre unes 20.000 persones. De fet, segons la crònica del diari Los Sitios d'aquest 27 d'agost, narrava haver sentit a un gendarme assegurar que «ni l'arribada de De Gaulle ens donaria més feina, ni reuniria més gent». Tant és així que s'hi van desplaçar expressament des de París la Televisió francesa.

Dalí va iniciar el seu trajecte des de Cadaqués on el va recollir un gran cotxe amb matrícula dels Estats Units i, pels volts de les onze del matí va arribar a Ceret, que «va rebre el mestre amb les seves millors gales». Allà s'hi va reunir l'aleshores alcalde, Michel Sageloly, i l'artista va pujar a una calessa preparada per a l'ocasió, acompanyat per Gala , el secretari de Dalí, el capità Moore, i un ocelot (una espècie de felí). Una gran comitiva el va acompanyar fins al soterrani de l'edifici on hi havia el Sindicat d'Iniciatives Turístiques. Va ser aquell el lloc escollit per tornar a néixer. I ho va fer a través d'un esquelet de grans dimensions penjat a la paret del que Dalí va obrir les entranyes i del que va sortir una nena rossa, Laure Petrash, que aleshores tenia 8 anys i que va entregar un ram de flors al pintor. Era la seva reencarnació.

Alguns llibres, com el Dalí, viatge al centre del món. Tretze fotògrafs catalans per Dalí editat per Mare Nostrum el 2003, qualifiquen el ritual com un intent del geni de transformar la Meca del Cubisme -encarnada en Ceret- en un punt central del surrealisme a través de la seva «resurrecció cartesiana». Sigui com sigui, l'acte volia simbolitzar també l'obertura en ell d'un nou període de creació que havia de continuar -prèvia parada a la plaça de Braus de Ceret on va menjar gambes- a través d'un vagó de mercaderies habilitat especialment per a l'ocasió, fins a l'estació -antiga- de Perpinyà. Allà va reunir-se amb el doctor Pagès, teòric de l'antigravitació, que va inspirar-li algunes de les seves obres com El misteri de l'estació de Perpinyà. El municipi, diuen els cronistes de l'època, el va rebre enmig de crits de «Vive le maitre!» (Visca el mestre!) i el geni va enfilar-se en un nou carruatge que va recórrer els principals carrers de la ciutat amb orquestra inclosa.

Finalment, la comitiva va arribar a Sant-Vicens on Dalí, mentre cremava ensens en un braser, va oferir als assistents dos discursos sobre la seva particular «resurrecció» i sobre «el centre de l'univers» Tot i que Dalí ja havia començat a desenvolupar a mitjans dels cinquanta la seva teoria de Perpinyà com a centre del món propiciada, en part, perquè des d'allà enviava les seves obres arreu del món, els experts consideren que va ser en aquell viatge quan el mite va néixer realment. «Vaig descobrir l'essència de le vespes a l'estació de Perpinyà. Aquest líquid és sense cap mena de dubte el líquid suprem, un dels secrets tècnics més preciosos aplicats a la velocitat i l'eficàcia de les comparacions, connexions i intuicions que s'apoderen del meu esperit en aquest lloc aparentment tant trivial. Fet i fet, tota aquesta regió fronterera funciona molt bé com a accelerador del meu pensament» , va dir durant aquell viatge «triomfal» que ell, Moore, Sageloly i el pintor Felip Vila havien planificat acuradament un any abans.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Notícies relacionades

Enllaços recomanats: Premis cinema